Toni Olives Camps28/10/10 0:00
TW
0

Tenim un electrodomèstic privilegiat a casa, aquest és el televisor. El tenim instal·lat de tal manera, que el puguem veure amb tota comoditat. Al dormitori, a la sala d'estar o al menjador, davant el sofà o la butaca, on restem hores i hores mirant bocabadats i passius.
Un dels principals responsables de la manca de diàleg o mala comunicació dins la llar familiar és el televisor. El televisor l'hem convertit quasi bé en l'amo de la casa i, sovint fem callar a qualsevol membre de la família abans d'apagar el televisor. Els adults fem callar els menuts quan fan programes del nostre interès, i els menuts ens fan callar als adults quan ells es miren els dibuixos animats, fins i tot entrant a vegades en disputa de qui té prioritats a l'hora de veure la televisió. Haurem de procurar que mai aquest element ens domini i menys que sigui motiu de discòrdia.

No fa falta ser gaire observadors per adonar-nos del llenguatge pobre, poc respectuós i fins i tot ofensiu al que ja ens hem acostumat veient la televisió. Un llenguatge que donat que aquest mitjà de comunicació és de masses, hauria de ser més cuidat i selectiu, tenint en compte sobre tot l'audiència infantil i juvenil. Un mitjà que podria ser un element educatiu, resulta que produeix l'afecte contrari.

És en els infants on incideix de manera més negativa la televisió. Tot el temps que passen mirant la televisió, és temps que deixen de dedicar als treballs escolars, jocs, lectura, exercici físic o altres activitats creatives i lúdiques; a la vegada que, aprenen coses inadequades i inapropiades per a la seva edat. Sexe, violència i publicitats poc recomanables que assumeixen com la cosa més normal, adoptant a vegades comportaments i actituds, que són el resultat de la influència que d'aquest medi estan rebent.

Si tenim a casa uns horaris laborals i escolars, serà bo tenir uns horaris per veure la televisió, des d'una postura crítica i selectiva a l'hora de veure els programes. Programes que, si els veiem amb família, els podrem comentar valorant els continguts de manera objectiva, veient que és el que esta bé i el que no, el que té realment valor i el que no en té.

El televisor no ens ha de privar mai del diàleg, i si és necessari l'hem de saber apagar, donant prioritat a la conversa en família. El televisor mai ens ha de privar d'hores de descans o de dormir. No ens pot robar temps per dedicar a la lectura i activitats manuals i creatives. El televisor no ha de ser qui comanda a ca nostra; amb el comendament a distància és molt fàcil apagar-lo i ho hem de fer sempre que sigui convenient i beneficiós per gaudir d'una bona i distesa conversa en família.