La síndrome post estival

Però, ja ho deia el Dúo Dinámico quan cantava "El final del verano llegó y tú partirás". Els flaixos no es van quedar aquí. M'era impossible donar la volta a la pàgina. Em van venir al cap titulars amb el còmput d'aturats. Així és que aquells qui han de tornar a la feina sofreixen una síndrome i els agradaria continuar de vacances, mentre que aquells qui estan a l'atur, anhelen tenir un lloc de feina i estar treballant, res de vacances ni de síndromes. La gent s'esfuma, les urbanitzacions es queden desertes, els restaurants tornaran a la trista vida hivernal i ningú saltarà o ballarà el "Papa americano" que tant ha marcat l'estiu d'enguany. Però sens dubte, l'ase seguirà bramant i pasturant, aliè a la complexitat de la vida.