Civisme

L'altre dia hi vaig passar, em vaig seure a un banc per a llegir el diari. A un altre banc, un poc enfora, hi havia dues senyores que xerraven amistosament. Mentrestant, els seus dos cans corrien amollats per la gespa. S'hi devien sentir a gust perquè hi pixaven i hi cagaven amb molt de gust. És tan difícil compartir cívicament els espais que ens són comuns, que són de tots? Era fàcil imaginar que després, al mateix lloc, hi jugarien fillets petits i es remolcarien sobre la mateixa herba. Crear espais públics no vol dir que l'Ajuntament inverteixi milers d'euros en convertir una tanca de peltret en un parc, vol dir que nosaltres –els ciutadans– facem públics aquests espais, i això es fa amb la consciència que els he de deixar millor del que els trobem. Pensem que si tots els usuaris féssim com aquelles dues senyores prest ja no hi podríem entrar, al nou parc.

El civisme s'expressa de moltes maneres. S'expressa en el nostre comportament en relació a la ciutat on vivim i en relació amb els nostres veïns. Quan veig els munts de fems a les portes del Punt Verd em fa ràbia. Els fems no hi ha anat per art de màgia, els han dut persones que les han transportades en cotxe i els han deixades fora perquè han trobat tancat. Durant la setmana, el punt verd està obert durant 60 o 70 hores, però no hi poden anar quan toca, sinó quan a ells els convé i sembla. És una altra expressió d'incivisme. N'hi ha tantes! Tots nosaltres, i jo el primer, podem haver fet cosa malament: un pas de vianants, el cotxe mal aparcat, un paper tirat on no correspon... és així, però sempre hi ha d'haver una actitud de millorar en el nostre comportament cívic. Quan un es troba amb imatges com la dels dos cans al nou parc, el cor li cau als peus.