Vint anys del tom d’Economia de l’Enciclopèdia de Menorca

L'efemèride, idò, convidava a reflexionar sobre el present i el futur de l'economia insular en aquest moment d'autèntica cruïlla. No cal dir que les intervencions dels tres ponents, així com les del públic assistent, van ser d'un gran interès i prou suggeridores. A mi, almenys, em van fer brollar un caramull d'idees, tantes que no vaig gosar d'intervenir en el col·loqui, on la brevetat era un requisit indispensable. Tanmateix les he intentades resumir en aquest article.

Voldria començar fent referència a la importància intrínseca del tom Economia. L'any 1991 en vaig escriure una ressenya afirmant que era "un treball de síntesi de la nostra economia que no es realitzava des de 1977 quan Banca Catalana edità La via menorquina del creixement. Era una obra necessària, car calia una posada al dia de l'estat de l'economia menorquina. No cal dir que, des dels anys setanta ençà, no han estat poques les coses que han canviat a Menorca, començant per aquell tantes vegades pregonat "equilibri intersectorial": la incertesa en què es troba un sector agrari amb dificultats per adaptar-se a les noves directrius comunitàries, la crisi de les indústries tradicionals, el desmesurat creixement del sector turístic i de serveis, així com d'un sector de la construcció sobredimensionat. Tot això ha accentuat les tendències de terciarització econòmica, amb una major dependència del sector turístic." (Cap de Ponent, 25-X-1991).

El tom, idò, apareixia en un moment de cruïlla, quan després de la crisi de la segona meitat dels setantes i bona part dels vuitantes l'estructura econòmica insular estava en plena transformació amb el desmantellament de bona part del sector manufacturer i l'expansió de la construcció i els serveis, sobretot els turístics.

Però en aquesta ressenya també feia notar que, a més d'oferir-nos una gran posada al dia del coneixement de l'economia menorquina, els autors no es limitaven a descriure sinó que —com ells mateixos reconeixien—, hi vessaven importants reflexions per a la seva comprensió "amb la intencionalitat de ressaltar les cruïlles i els canvis de tendències en l'activitat econòmica, amb una voluntat de contribuir a una millor clarificació i delimitació de les opcions que, dins de la legitimitat democràtica, té plantejada la societat menorquina." El tom XII, a més, feia un important esforç d'aproximació a la història econòmica de Menorca, arribant a formulacions de gran interès i poder suggeridor.

Moltes d'aquestes reflexions em van estimular i les vaig intentar aprofundir en iniciar la meva pròpia tesi doctoral sobre la història econòmica de Menorca, per la qual cosa el meu deute amb aquest tom i els seus autors no és petit.

Moltes són les coses que han canviat en l'economia insular en els últims vint anys. Si en el moment de sortir el tom semblava clar el canvi de model de creixement de Menorca (retrocés de l'agricultura i la indústria manufacturera i expansió dels serveis i la construcció), ara ens trobam en un moment en què tant les activitats agrícolaramaderes com les indústries tradicionals han passat, en termes de PIB, a una situació que pot semblar poc rellevant —encara que de gran importància estratègica—, però també la nova crisi global ha posat de manifest que el model de creixement basat en la construcció i un turisme de tipus tradicional, un creixement extensiu, en definitiva, tampoc és el que ens convé a mig i llarg termini. Ho expressà perfectament Carles Manera en assenyalar que no podem despendre'ns del patrimoni natural per assolir una renda efímera en el curt termini. Continuar explotant models esgotats i intentar competir amb els preus és contraproduent. En el moment actual d'elevada volatilitat i incertesa, no ens podem deixar conduir per l'alarmisme i donar pals de cec posant pegats a curt termini. En termes comparatius, no ens trobam tan malament, com va argumentar Guillem López. Potser hi sobra autoflagel·lació —basta llegir molts titulars de premsa i certes cartes al director monotemàtiques— i hi manca més confiança en les nostres potencialitats. En realitat, hi ha prou estudis que posen de relleu les nostres fortaleses i les nostres febleses. Com va dir Rafael Suñol, tenim prou elements com per definir un bon producte diferenciat, però també ens ho hem de creure i hem de maldar d'evitar errors. Ara només ens cal posar-nos mans a l'obra i creure fermament que ens en podem sortir. I això implica tota la societat, no només les institucions polítiques. Els puc assegurar que, històricament, ho hem aconseguit partint de situacions molt pitjors.

Potser perquè els historiadors esteim avesats a mirar en el molt llarg termini, tendim a relativitzar molt les opinions que no veuen més enllà d'una temporada turística o, a tot estirar, de l'any vinent. La lliçó més important que ens donen set segles d'història econòmica de Menorca és el paper fonamental del capital humà acumulat com a clau de les successives transformacions de l'economia insular. Com diu David Landes, "si pot treure's cap lliçó de la història del desenvolupament econòmic, és que la cultura és el factor determinant." En aquesta línia, al col·loqui va sortir a col·lació la importància històrica de l'empresariat de tall schumpeterià en el qual hi veim reflectits molts dels nostres emprenedors dels últims tres segles: l'home d'empenta motor de noves activitats, amb capacitat de portar a terme nous processos o de millorar els processos existents. La clau del creixement de Menorca no ha estat, a diferència del que s'exposava a La via menorquina del creixement, una dinàmica de ruptures espasmòdiques de la insularitat seguides de replegaments autàrquics. Més aviat és la persistència d'una vocació d'obertura a l'exterior i d'una cultura de mercat que ens ha permès de superar amb èxit les situacions de crisi. D'adoptar, en definitiva, una opció vàlida davant de cada cruïlla històrica, com la que ens trobam ara mateix. Ernest Lluch, bon coneixedor de Menorca, ens recordava en un dels seus últims treballs que el fet insular margina o lliga, sense gaires matisos intermedis. O es fracassa o es reïx davant del desafiament provocat per un medi geogràfic advers". D'aquí a uns anys, quan commemorem el trentè o el quarentè aniversari del tom XII de l'Enciclopèdia de Menorca serà, si Déu vol, l'hora de valorar si la nostra actuació ha estat encertada o no.