El Sant Joan de Maó

Les primeres notícies de la recuperació d'una certa celebració comunitària és de finals d'aquell mateix segle: fogueres i balls encantats. Coincidint amb la creació de les festes de Gràcia com les grans de Maó, es van recuperar també les antigues de Sant Joan i de Sant Pere com festes menors i populars. Ambdues s'han mantingut, amb èpoques de major o menor presència, durant tot el segle XX i fins avui mateix. No sembla que hagin de desaparèixer durant els anys venidors. La de Sant Joan mateix avui és una festa ben consolidada en el calendari. La celebració central té lloc al parc des Freginal i va dirigida especialment a l'element infantil: ornamentació de canyes verdes, concurs de bujots, actuacions infantils, fester dels grans i espectacle pirotècnic amb els Diables de Maó.

Des de fa dècades es compleix el mateix programa, i això és essencial per a fixar una festa en el costumari. Tan mateix, en el cas del Sant Joan maonès d'avui també hem de destacar el seu caràcter descentralitzat. Deixant de banda els actes religiosos que es repeteixen a Sant Joan dels vergers, avui vespre ens trobarem amb una sèrie de festes que segueixen el mateix guió a Llucmaçanes, Sant Climent, Es Grao, as Murtar, a alguna associació de veïns, com la des Camí d'en Barrotes. La vitalitat del Sant Joan a Maó es posa de manifest en aquesta diversitat de punts de festa. Avui, quan tots els ulls són a Ciutadella, hi he pensat.