La memòria, a Barcelona

Josep Portella01/06/10 0:00

Ahir recordava la contribució d'Antoni Pons Melià a la recuperació de la nostra memòria històrica, i jo aquests dies som a Barcelona per seguir amb la feina iniciada l'any passat, de reconstrucció dels itineraris dels nostres exiliats. És aquí on es conserven documentacions sobre la seva trajectòria, al Pavelló de la República, a l'arxiu de l'Ajuntament, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, als fons documentals d'exiliats que estan dipositats en fundacions diverses. Dies d'arxiu, que he de trencar aquesta nit per a afegir-me a les concentracions convocades a Barcelona contra les mesures antisocials de Zapatero.

Els objectius de l'actual estada és recollir més informació sobre el maonès Estanislau Ruiz, una informació que ha de servir per a escriure la seva biografia completa, una biografia que segurament sortirà el pròxim desembre en una doble edició, a Menorca i a Barcelona. A part d'Estanislau, l'actual estada a Barcelona també és per recollir informació i documentació de dos dels tres protagonistes del pròxim Llibre d'exilis: Jordi Benejam Català, el ciutadellenc que va ser secretari general de la Federació del Tèxtil d'UGT a Catalunya durant els anys trenta, dirigent del PSUC, regidor de l'Ajuntament de Barcelona durant la guerra, i que va morir a l'exili mexicà; i del científic, pedagog i antropòleg, Joan Comas Camps, que va passar part de la guerra civil a Barcelona.

En aquest "Llibre d'exilis 2" també hi haurà la biografia de Francesc Carreras Reura, dirigent de l'Izquierda Republicana de Manuel Azaña, que va ser governador civil de Madrid el 1936, i que també va conèixer l'exili mexicà. En aquest cas, en el cas de Francesc Carreras Reura, que era fill de Lluc Carreras –secretari de la Cambra de Comerç de Menorca a principis del segle XX–, que havia estat professor de l'Institut i membre actiu de l'Ateneu de Maó, encara no he pogut localitzar cap descendent directe o pròxim.

Possiblement haurem d'anar-los a cercar a Madrid, on va morir fa seixanta anys. La recerca històrica té un component d'aventura, l'aventura de l'exploració per territoris molts cops inhabitats, per paperassa on mai més ningú no ha posat els ulls. En ocasions, una troballa inesperada es produeix una alegria que es pot comparar a la de l'arqueòleg quan destapa una jaciment.