L'estatut (de Catalunya)

Josep Portella21/05/10 0:00

Les mesures antisocials del govern , la corrupció associada al cas Gürtel, el final de la lliga de futbol i la venjança contra Garzón han tapat, durant uns dies, un altre conflicte que no porta precisament camí de resoldre's, sinó de créixer. Si la resposta a les mesures del govern pot despertar la condormida consciència social, si la resposta a la corrupció pot despertar moviments de neteja política, si la resposta a la campanya contra Garzón ha fet créixer el moviment republicà a Espanya, ¿què passarà si la sentència del desprestigiat Tribunal Constitucional és contrària a la proposta actual d'Estatut de Catalunya? Independentment del que pugui significar això sobre altres estatuts, no hi ha dubte que s'originaria una onada de resposta que és el darrer que necessita ara el PSOE en el govern espanyol. ¿Algú pot defensar encara que el TC dicti una sentència política contra un pacte fet entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles?

He de recordar que, amb la reforma pactada, es volien aconseguir tres objectius: l'increment de la capacitat d'autogovern, amb més capacitat de decisió econòmica i política; la millora de l'encaix de Catalunya en el conjunt de l'Estat; i la contribució a la millora de l'Estat autonòmic, al procés de federalització que està en marxa. Tot aquell procés es va fer amb una oposició frontal del Partit Popular i d'una part important dels grans mitjans de comunicació espanyols.

Ara, una sentència contrària o una no-sentència (com sembla que tornarà ser) tindria una lectura clara: l'actual marc constitucional espanyol impedeix un creixement de l'autogovern, a Catalunya, però també a altres parts del territori. Si la Constitució de 1978 ( que vaig votar afirmativament) impedeix dotar de més autogovern a les parts que ho decideixin, si impedeix plantejar la investigació dels crims del franquisme i la reparació de les víctimes, si impedeix plantejar la defensa de l'ideal republicà, potser ja sigui hora de revisar-la. En el cas de l'Estatut Català, si el Tribunal Constitucional, molts dels membres del qual ja estan legalment caducats, nega l'acord polític democràtic que suposà la seva reforma, en realitat pot donar força a opcions independentistes que es mantenen a l'espera d'arguments com els que el TC sembla que té la intenció de brindar.