Botin i els banquers

Els bancs i els especuladors financers de tot color han provocat una crisi econòmica d'abast insospitat encara: milers d'empreses han fet fallida i més milers de persones han emigrat a l'atur. Ja ho veuen, amics meus. Així com estan les coses, molts empresaris continuen essent més de dretes que n'Aznar i els treballadors cerquen sobreviure a la crisi així com els diuen que ho facin: individualment, calladament. El senyor Sáenz cobrarà 87 milions de retir. El seu amic, el senyor Botin només en cobrarà 24, de milions d'euros. He dit el senyor Botín?, perdó, Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos, Marqués consorte de O'Shea. Com cada vegada que surt una notícia d'aquestes, el portaveu autoritzat per Zapatero surt i diu que és un escàndol, després torna a l'oficina i es posa a treballar en una rèplica diària a Rajoy.

Un tant d'esquerres i l'altre tant de dretes. No els provoca un poc de pena, tot això? I, a part de la pena, no els provoca repulsió? I, amb la pena i la repulsió, no els provoca interès per a fer que baratin les coses? Que no troben que no estaria malament que hi hagués una banca pública a Espanya? Una banca que es regís pels principis de l'ètica i la solidaritat. L'ètica i la solidaritat! Vade retro, Satanàs!, eh, senyor Botin? En temps de la Segona República, el maonès Ruiz Ponsetí va ser l'ideòleg de la creació i funcionament de la Caixa de Crèdit i d'Estalvi de la Generalitat de Catalunya. Per ell, era fonamental per a una societat unida i solidària, que els bancs fossin públics, no negocis privats.