Prest, el Primer de Maig

Que els nacionalistes bascs, catalans i d'altres, expressin matisos a les propostes sobre el mercat del treball, és una cosa normal per a una dreta nacionalista. Però, amics, que un govern del PSOE estigui disposat a aplicar sortides neolliberals a la crisi, això ja és més pelut. Quan el PSOE vol reduir el dèficit per la via dels retalls a les prestacions i els drets socials, senzillament renuncia al paper que han tingut els partits socialdemòcrates europeus en la cultura del benestar, en la cultura de les conquestes del segle XX. Ajornar l'edat de jubilació, pujar l'IVA indiscriminadament, eliminar l'impost de Patrimoni, injectar fons públics a la banca sense control, participar en la política d'extinció del model de caixes d'estalvi, i, ara, amb l'abaratiment del cost del comiat (part del qual es pagaria de les arques públiques), que tant d'èxit de crítica ha obtingut en el món empresarial i de la dreta, és obrir més camins a la dreta per a recuperar el poder.

Malgrat que ens repeteixen un i altre cop que no hi ha altre camí, el cert és que no és la única alternativa. Fins i tot hi ha alternatives més progressistes sense tocar el sistema econòmic capitalista. El dèficit també es pot reduir per la via dels ingressos, de la fiscalitat progressiva, del combat contra els grans fraus fiscals, amb l'increment de l'IVA en els productes de luxe, en el foment d'una nova cultura del benestar. Ja veuran com en aquests actes del Primer de Maig, destacats dirigents del PSOE ocuparan llocs rere la pancarta. Després, quan acabin les manifestacions, aquestes polítiques de pèrdua de conquestes socials seguiran el seu avenç. L'altre dia escoltava Tirs Pons a la SER: deia pestes de la dreta perquè s'han dedicat a privatitzar les grans empreses públiques, a reduir el sector públic. I jo pensava: serà possible!