Joan Baez

Un camioner em va portar fins a Saragossa, però després vaig haver d'arribar a la costa en petits salts i molta paciència. Quan vaig arribar, sempre feia el mateix, vaig anar a la Casa de Menorca només per llegir dos mesos de diaris Menorca i posar-me el dia del que havia passat a l'illa. El concert era a un gran pavelló esportiu als peus de Montjuich. Era un mes de novembre.

Estava ple a pic de mall. Joan Baez el 1977, ja em direu. Allò era com Bob Dylan a Wight, o Jimi Hendrixs a Woodstock. Joan Baez portava un jersei de llana blanc i una falda fins els peus. Joan Baez era l'heroïna per a molts de joves, la veu que havia popularitzar dotzenes de cançons que esdevenien himnes en aquells anys d'himnes. Tenia 36 anys i ja era una cantant veterana. Ens sabíem les cançons que ens oferia i les cantàvem amb ella. Va acabar el recital cantant la cançó popular catalana, rossinyol que vas a França..... Encara record l'emoció.

Aquella nit vam fer durar el concert fins la matinada, per la Rambla. El matí, amb el nou sol, tornava a la carretera per poder arribar al quarter abans del toc de retreta a Madrid. Fa quatre dies, Rodríguez Zapatero li ha concedit l'Ordre de les Arts i de les Lletres d'Espanya, en reconeixement a la seva trajectòria de més de cinquanta anys dalt els escenaris i en defensa de les llibertats civils i polítiques, en defensa dels drets individuals i col.lectius. Ara, Joan Baez ja viu els seus setanta anys. Sens dubte que és un reconeixement ben guanyat.

El folk nord-americà també va contribuir molt a les mobilitzacions durant els darrers anys de la dictadura de Franco, formen part de la banda sonora d'aquells anys. No he vist cap fotografia de l'acte, potser per això he recordat la imatge de la cantant i la seva guiterra rebel, la guiterra que, segons un altre folksinger, Woody Ghutrie, era una màquina per a eliminar feixistes.