Farsa en el Congrés

Aquest matí, com dos duelistes, Zapatero i Rajoy es veuran les cares. L'actuació tindrà lloc al Congrés dels Diputats. Els dos aspirants es creuaran els sabres un altre cop. Hi haurà ferides. Ja fa dies que la premsa anuncia que hi haurà sang. El campió vol conservar el títol, el pretendent vol guanyar posicions. El sistema no perilla, serà un capítol més en la tasca de construir un bipartidisme perfecte.
Tanmateix, per davall de l'escenari hi comença haver molta gent que troba que tot això és una farsa, que la realitat és la coincidència del PSOE i del PP a l'hora de plantejar mesures econòmiques. Les reaccions a l'anunci d'allargar la vida laboral fins als 67 anys ha posat de relleu la coincidència entre el PSOE i el PP, una coincidència a l'hora de retallar la despesa social en uns 50.000 milions d'euros, una coincidència a l'hora de perpetuar el model neoliberal d'un capitalisme en crisi, que és la base de la reforma de les pensions que ha preparat el govern Zapatero. El propi García Escudero, portaveu del PP, ha reconegut que ara el PSOE vol posar en marxa mesures que ells havien defensat abans. Naturalment, aquesta coincidència no serà una "pinza", aquesta coincidència serà l'alta responsabilitat del sentit d'Estat. El PSOE no va voler un acord amb la seva esquerra, un acord que passava pel manteniment dels 65 anys com a edat de jubilació, la reducció de la jornada laboral a les 35 hores setmanals, l'increment del salari mínim fins els 1.100 euros, la progressivitat del sistema fiscal, la lluita rigorosa contra el frau a Hisenda, o la creació d'un sistema de Banca Pública. Per contra, el PSOE firmarà un pacte d'Estat amb la dreta catalana. Aquesta és la geometria del poder, l'aritmètica dels vots, la realitat d'una legislatura que està suposant una passa cap a rere: l'increment de la presència espanyola a la guerra de l'Afganistan, la venda d'armes espanyoles a països que violen els més elementals drets humans, la pèrdua de drets socials i laborals dels treballadors i les treballadores, l'abandó de la causa sahrauí, l'avortament de la Llei de Memòria Històrica, la nova política energètica i la revisió del paper de l'energia nuclear, la desaparició real de la política mediambiental. Si la primera legislatura, més tombada cap a l'esquerra, suposà algunes passes endavant, sobretot pel que fa a la consolidació de drets socials, l'actual legislatura és tot el contrari. La situació de crisi pot explicar algunes coses, però no explica que un govern que es diu socialista hagi de proposar solucions de dretes a una crisi del capitalisme.