Menorquins en el món

El Menorca ha obert una secció que és molt interessant. Cada setmana ens aproxima l'experiència vital d'algun menorquí en la diàspora. Pel que hem vist fins ara, són experiències molt diverses, i totes tenen interès humà. Estic segur que és una de les seccions més llegides del diari. Fa uns anys, Miquel Calzada ho va fer a TV3, ho ha fet també IB3, i ho fa la Televisió Espanyola. Conèixer aquestes experiències ens recorda que no estem sols, per si qualcú ho havia oblidat. També ens recorda que, de la mateixa manera, que persones d'altres procedències troben a Menorca al seu lloc en el món, menorquins hi ha que el troben en els indrets més remots del planeta. Fa uns mesos vaig llegir una informació que em va sorprendre: amb motiu d'unes eleccions es va fer la relació actualitzada del número de menorquins que tenien dret a votar i que vivien a l'estranger, o sigui, els majors de 18 anys. No es tracta d'aquells que vivien a diferents punts d'Espanya, es tracta d'aquells que vivien a països estrangers. Eren quasi 800 persones, ara ja deuen ser el miler! Després de l'exclamació, la primera pregunta que em vaig fer va ser més o manco així: i a Espanya, quants n'hi deu haver? Algú sap la resposta? Són dos mil? Són tres mil? Fa uns anys sabíem que hi havia uns 1.500 universitaris bàsicament entre Catalunya i València, però aquests no els hem de comptabilitzar perquè, com les aus migratòries, van i vénen. Segurament no ens equivocaríem si situéssim en els 3.000 el nombre de menorquins que viuen fora de Menorca. Són molts. És un 5% de la població (si descomptem els que estan enregistrats a Menorca només per gaudir dels descomptes aeris). Amb l'Institut Menorquí d'Estudis hi havia un projecte que ha quedat sense fer, però que segurament qualque dia algú farà perquè és prou interessant, per saber que passa amb els universitaris quan acaben les carreres, quants tornen a l'illa, quants se cerquen la vida pel món, com se situen, quines relacions es mantenen, etcètera. Segur que ens donaria resultats molt inquietants. En ocasions, quan volem argumentar una actitud positiva i integradora en relació als nouvinguts, ens referim a aquelles etapes històriques en què els menorquins també ho vam ser, emigrants, ja sigui a l'Alger, a la Florida, a Cuba o a l'Argentina. És cert que aquells moviments migratoris van ser motivats per la fam i per la necessitat, i que els actuals no. Però, tot i aquesta distinció, crec també que no fa falta recórrer al passat per comprendre un fenomen que també ens afecta avui: el de la gran mobilitat de les persones que podem vincular perfectament amb l'acursament de les distàncies.