Josep Portella18/01/10 0:00
TW
0

Dinar familiar a Alaior per celebrar Sant Antoni. Sobre la taula, un assumpte s'imposa als altres. Ha estat l'assumpte de la setmana, possiblement serà l'assumpte del mes. Segons com vagin les coses, serà l'assumpte de l'any. Ja ho veuen. En pocs dies, en Balada fill s'ha fet famós a Menorca i al món. D'alguna manera, aquests dies, el fill del senyor Ramon ha estat portaestendard dels menorquins fora de l'illa. La seva última voluntat ha motivat estranyesa i debat, sobretot en els programes de color groc i de color rosa. Segurament, dintre d'uns anys, per donar a entendre una cosa que és molt i que és no res alhora, es dirà "... açò és com s'herència d'en Balada" Quan el 2050, en Miquel Pons Portella faci un recull de refranys menorquins, bé que el sumarà a la llista. Fins ara, l'herència ha donat lloc a moltes especulacions, a molts de comentaris: hem pogut parlar de la legislació sobre les successions, sobre la moralitat o amoralitat de la decisió, sobre què havia de fer i què no havia de fer el Príncep i, per extensió, la Casa Reial; ens hem interessat per la maçoneria i l'espiritisme. I, secretament, hem pensat què hauríem fet nosaltres si el caprici del difunt hagués estat fer-nos els seus hereus. Tanmateix, ningú no ha pensat en la conseqüència més transcendent de l'herència Balada.

A mi m'ho van fer veure els meus dos cunyats alaiorencs que estan en tot. Ara, el príncep Felip, futur rei d'Espanya, no només és posseïdor d'una gran fortuna, també posseeix terres a Ciutadella, terres de conreu, propietats, i un palau. A part, el príncep té alguns títols nobiliaris d'importància. Ningú no ho posa en dubte. Per tant, si no vaig errat, compliria les condicions per ser, en el futur, i si la Junta de Nobles ho permet, caixer senyor de les festes de Sant Joan de Ciutadella. En Carlos Torrent segur que ja hi ha pensat. S'imaginen vostès uns festes de Sant Joan presidides pel príncep? Serien memorables. No faria falta fer-ne més ostentació. Sortiríem a totes les portades de tot el món, amb el príncep Felip (rei ja, tal vegada) que entra a galop estès a la plaça des Born. Si això passa, jo ja deman que Peñafiel faci de fabioler. No em diguin que no crearia expectativa! Amb els anys pot sorgir un greu problema, tot serà que na Leonor, ja reina, vulgui sortir de Caixera Senyora. Hi ha norma escrita que impedesqui a les dones accedir a aquest càrrec principal? A més, qui serà el valent que li dirà que no? Per això, perquè tot això no passi i es facin malbé les nostres estimades festes de Sant Joan, he arribat a una conclusió: hem de fer feina tots i totes perquè es proclami la Tercera República Espanyola.