Irracionalitat i incoherència poden ser els apel·latius a la política des Castell. Durant els darrers temps assistim a decisions incomprensibles i plenament injustificables. Podem citar alguns dels despropòsits més significatius.
1.- Suspensió del Pla Parcial de la segona fase del Polígon Industrial. Mentre els polígons de Maó i Sant Lluís s’amplien progressivament a es Castell no s’incentiva el creixement previst des de fa anys (PGOU). El Polígon de Maó el promocionà l’Ajuntament.
2.- Supressió de la zona verda del Pla Parcial aprovat de Repòs del Rei a la cornisa del tram de penya-segats entre el Fonduco i el poble (Fontanelles) que havia previst una cessió gratuïta de 106.000 m2 de terreny a l’Ajuntament, la major i millor zona verda de l’illa que s’havia previst, la qual hauria permès a l’administració crear un espaiós bosc. Actualment ha quedat com a sol protegit de propietat privada. (PTI).
3.- Renunciar a 400 places escolars al quarter d’Enginyers a canvi d’habilitar el pati per aparcaments (insòlit a qualsevol indret de l’univers), suprimir escoles compromeses a canvi de cotxos.
4.- Canviar la remodelació de la circulació dins la població, anteriorment planificada per un gabinet tècnic, amb l’objectiu de pacificar i ordenar el trànsit.
5.- El projecte desconegut, redactat per l’APB, de modificar el perfil del Fonduco, una de les zones encara genuïnes del port. (?)
6.- La devastació de Cala Figuerasses, un dels darrers reductes ecològics del port que hi quedava (segons estudi d’impacte A) i la pretensió de seguir amb les passarel·les fins el Fonduco (Repòs del Rei encara aguanta amb penya segats verges i sense urbanitzar).
7.- La inexplicable i inexplicada llicència de la benzinera, totalment injustificada per que a poc més de 100 metres el PGOU vigent qualifica una parcel·la legal destinada a subministrament de combustibles. L’execució de la sentència judicial de demolició s’està demorant sense cap tipus d’explicació.
8.- Calasfonts, el racó més calent de Menorca, es pavimentà amb asfalt imprès, que augmenta la temperatura dels molls, en lloc d’habilitar un passeig fresc, com es va fer a Moll d’en Pons, Cala Corb, Miranda Moll d’en Pons, pavimentats amb llambordes.
9.- Per últim, citarem, l’encara més greu i sembla que sempre incipient, construcció del bulevard.
L’any 1999 des de l’Ajuntament s’elaborà un plànol indicatiu per a la construcció d’una zona d’aparcament a l’entrada de la població. Resumidament la proposta tractava d’habilitar l’entrada al poble amb varis objectius: 1) desviar el trànsit d’accés a 70 metres des de la façana, 2) construir una amplia voravia junt a la façana de 10 metres d’amplada, ocupant l’actual voravia més la carretera, 3) habilitar un espai arbrat per a més de 400 aparcaments per a turismes, camions i bus, 4) incentivar la millora de la façana i de les cases frontereres, 5) construcció d’un aljub de recollida d’escorrenties del polígon, 6) creació d’un parc infantil de 900 m2, 7) destinar una superfície limitada a cotxos de lloguer -pagant l’ocupació-, 8) major protecció de la tramuntana, 9) evitar els sorolls actuals que incomoden i motiven queixes dels veïns de la carretera actual, 10) L’amplitud permetria l’habilitació d’espai per a exposicions, actes, mercadillos, festes, etc.
Quan més ample es construeix la voravia s’incrementa substancialment el valor de les edificacions i comerços, això incentiva la modernització dels edificis, es crearia activitat comercial, es pacificaria el trànsit de l’interior del poble, convidaria l’aturada dels visitants, i l’Ajuntament podria obtenir ingressos en concepte de les diverses ocupacions de l’espai públic per part de botigues, restaurants, i per altres activitats.
L’habilitació d’aquest aparcament no és necessari que es desenvolupi tot d’un cop, es podria executar perfectament per fases prioritzant criteris raonables.
El bulevard. El projecte conegut, estèticament i sobre plànol resulta molt polit. És una còpia mimètica del carrer Fontanelles (la intenció del proposant) amb passeig central i vial a cada banda. Però no és el mateix un carrer que una carretera. El bulevard preveu, segons el que coneixem, la voravia de 3 metres junt a la façana, o sigui l’actual, seguidament un vial de sortida de la circulació, junt al passeig central de menys de 10 metres, el batiat bulevard, a l’altre costat el vial de circulació d’entrada al poble i una zona limitada d’aparcament, resultant que el qui transiti pel passeig central ho farà entre dos vials de carretera, respiraran fums, i per accedir a aquest passeig central hauran de travessar la carretera.
Esdevindria prou raonable uns moments de reflexió, davant una decisiva resolució transcendental.
No tot pot resultar negatiu, al llarg dels anys s’han desplegat algunes actuacions afavoridores.
