M’agradaria començar aquest escrit fent referència a totes aquelles persones que pateixen malalties les quals no tenen un valor elevat però afecten a la qualitat de vida, tant personal com laboral.
Sí que cal dir que hi ha malalties molt més greus i prioritàries en aquest món però que hi ha d’altres que afecten directament a la persona que la pateix.
En el meu cas, jo pateixo, des de fa molts anys, Síndrome d’Intestí Irritable (SII), una malaltia gastrointestinal que no està reconeguda com a incapacitat però que dona problemes similars o iguals a la malaltia de Chron o a la colitis ulcerosa. Jo que pateixo aquesta malaltia, les quals molts dies m’incapacita de poder realitzar les meves tasques laborals ja que no puc ni sortir del meu habitatge per anar a la meva jornada laboral o que, en quedades d’amics, he d’absentar-me en més d’una ocasió o arribar tard a causa d’aquesta. Per què no està reconeguda si em treu qualitat de vida?
Entenc que la diferència entre el SII i les altres dues malalties està en que el SII no afecta orgànicament al cos i, per tant, no hi ha problemàtica dins l’organisme però sí afecta psicològicament i a la qualitat de vida. Una persona jove la qual, en moments d’auge de la malaltia, ha de portar bolquer per poder anar a treballar per evitar possibles contratemps durant el trajecte de casa al treball, ha d’estar patint psicològicament de manera conscient o inconscient el veure’s d’aquesta manera. A més a més, de no saber cada dia si es trobarà bé o malament, si podrà anar a treballar o no, si podrà realitzar les seves tasques diàries o no a causa d’una malaltia que no està reconeguda com malaltia que incapacita la persona.
Ben segur que aquest tipus de malaltia és una entre moltes altres que incapaciten les persones però que no se’ls hi dona el valor que realment tenen ja que fan patir a la persona amb el seu estat físic, mental i la seva incertesa de com estarà cada dia de la seva vida.
Per acabar, m’agradaria poder arribar a tota aquella gent que pateix d’una malaltia que no està valorada degudament i donar-li tot el meu suport. D’altra banda, arribar a tots els responsables dels departaments corresponents perquè facin una revaloració de totes aquelles malalties que incapaciten les persones però que no estan valorades com a tals.
