Tots hi som a dins i ens relacionam i vivim com un autèntic ecosistema... la nostra vida en ell és la metàfora de la convivència, de les bones pràctiques en el centre educatiu i del concepte de benestar. Molt bé. Concentrau-vos bé ja que aquesta primera imatge d’aquest bosc que teniu ara al cap és molt important per ajudar a entendre moltes altres coses que vindran... l’haureu de traslladar cap al món de la convivència escolar o d’aula, element a element. Serà una analogia que haureu de crear.
Idò bé... ja som al bosc. Estarem tots d’acord en què, imaginant junts, la pitjor i major amenaça no serà quedar-se sense menjar o lloc per dormir... al bosc no passa això, hi ha remeis... la pitjor amenaça serà el foc. L’incendi descontrolat que avança i avança és la major amenaça i perill.
Idò bé, davant aquesta amenaça, com a grup podem decidir moltes actuacions i decidir cap on destinar les nostres energies i recursos... triem el camí que triem, estarem definint com sobreviure i, en el centre educatiu, estarem articulant el nostre model de convivència, de benestar i d’escola. Què és el foc en un centre educatiu? On és? Què és el foc en una aula? Pensem, pensem, que l’article va d’açò, de pensar en l’analogia escola-bosc.
-Primera opció: com a grup podem destruir, amagar, llençar tots els estris, materials, combustibles i demés elements capaços de fer foc o crear o revifar un incendi... tot tapat i prohibit...
D’aquesta manera evitam els perills i perjudicis del foc però, ens perdem també els seus beneficis. A més, és molt difícil evitar un incendi accidental ja que el foc té molts camins per aparèixer: un llamp, per exemple… així començà tot, diuen. Per acabar de decidir, imaginau què passaria si arriba el foc i troba el lloc on hem amagat tot allò combustible... llavors sí que hi ha una explosió desproporcionada... res d’amagar ni tapar... crec que gastarem moltes energies i no tendrem cap garantia 100 per cent d’evitar l’incendi. Per no dir que el foc ben usat és molt positiu... és font d’energia. Només cal controlar i saber emprar…
Com feim la traducció al món educatiu d’aquest primer model?
-Segona opció: podem decidir destinar tots els recursos i energies en ser bombers, en tenir els millor materials «apagafoc», els millors camions, extintors arreu, alarmes, detectors, les millors robes, materials i recursos, simulacres cada dos per tres i plans d’evacuació eficients, assajos i planificacions... farem guàrdia dia i nit per poder actuar i evitar la catàstrofe. Malauradament, però, no podrem destinar energia ni recursos a cap altra feina... estarem vigilant tensos i immòbils al nostre lloc sense innovar ni arriscar en res, sense poder posar la mirada enlloc més. Un estat d’alerta constant i esgotament del personal.
En aquesta segona opció, si hi ha un foc, l’èxit només es quantificarà en saber quina quantitat de bosc hem salvat, res més, o cercarem culpables. En canvi, el fracàs podrà ser, per exemple, perdre bombers cremats d’una feina tan poc gratificant i poc rendible després de gastar tants recursos en la prevenció únicament.
-Tercera opció: podem viure! Podem fer tallafocs, tenir el bosc ben net, saber com podar i com mantenir la humitat... què sembrar, quins arbres i on... com repartir els terrenys de sembra i on. Podem estudiar com aprofitar l’energia del foc per aconseguir beneficis per a tots, com ara cuinar de manera segura, per exemple. No oblidem que els nostres avantpassats i antics pagesos cremaven tanques senceres per després remoure tot i mesclar la terra amb les cendres... aquestes terres eren després més fèrtils i el fruit més abundant.
Imaginem ara que el bosc és la nostra escola o la nostra aula… ¿què és el foc o qui és el foc de les nostres aules i escoles… qui són els bombers i quina política en benestar duim a terme, quins beneficis tenim de les nostres decisions en convivència, conflictes i benestar? Quina mirada posam?
Si rellegim les tres opcions anteriors, quina mirada escolar podem fer?
La convivència i el benestar es centraran més en les bones pràctiques que en tapar i amagar les dolentes o en dedicar esforços a la repressió i el càstig... està clar que podem evitar situacions massa ignífugues o tenir un petit equip de «bombers» per ajudar en un primer moment davant un conflicte greu. Ara bé, passat el primer moment, allò millor serà actuar amb bones pràctiques aprofitant l’energia del «foc» sense rebutjar el conflicte ni mirar només la part negativa i no la part positiva que sempre aquest té.
Tant és si sou mestres com no o si teniu fills o no en edat escolar, podeu jugar a imaginar qui és qui. Potser sabeu més de boscos que jo i l’exercici vos ha resultat fàcil o imaginau per un altre costat.
Sigui com sigui, l’escola és bosc i les aules són bosc. Ecosistemes en estat pur. I el foc no és l’enemic del bosc, no. L’enemic és la tala indiscriminada, la contaminació, les plagues, l’especulació, la pressió urbanística, la manca de biodiversitat, la sequera, la mort d’espècies, l’abandonament, el canvi climàtic… i qui és qui ara?
Ara sí, estimat mestrecompany:
¿Qui tala els nostres alumnes, qui escampa plagues en el món educatiu, i quines plagues són, amb quina intenció, qui especula amb informes i lleis, qui contamina el teu centre educatiu o la teva aula, de què hi ha sequera a la teva aula o en el teu centre, quina diversitat tens i com la cuides, com mimes les minories, com tens cura del vulnerable i fràgil, com vigiles el clima d’aula, què o a qui abandones, com aprofites al líder negatiu que et lleva la son cada vespre, què fas amb els conflictes, com treballes amb l’agressor i com treballes amb la víctima, vas de cara amb l’assetjament a les aules, com evites la pressió de l’edifici burocràtic?????
I, mestre, què ets?
Bomber, jardiner, boletaire, carboner, pagès, fong, destral, compost, aigua…?
Idò açò, i moltes preguntes més, moltes respostes per al treball. Però, per avui ja n’hi ha prou. O no?
