Mateu Seguí Díaz

Vaig conèixer en Mateu fa relativament pocs anys encara que sembla que mos havíem tractat de petits en ets estius de Punta Prima. Des d’un primer moment mos vam caure bé perquè compartíem ses mateixes creences damunt Menorca i sa seva personalitat. En Mateu, com tots ets Seguís era homo de caràcter fort però as mateix temps era una persona molt amable i extremadament educada. Un senyor.

Qualque vegada havíem anat a pendre un cafè junts per rallar de ses nostres mútues preocupacions. En Mateu havia assistit també a qualque acte nostro d’Iniciativa por Mahón i, com jo mateix, estava molt inquiet per sa paulatina desaparició de sa nostra forma illenca que sempre hem anomenat ‘menorquí’. Ets seus escrits en aquest diari damunt aquest tema ho demostren. Boni sempre mos solíem enviar e-mails per comentar aquests articles i es que jo escric en «Es Diari». Per cert li agradava molt sa meva sèrie ‘No és lo mateix’.   

Fa devers un any i busques li vaig propossar que anéssim a rallar amb es conseller de Cultura des Consell insular per estudiar sa possibilitat de crear una petita revista quinzenal en defensa de ses peculiaritats menorquines rallades i escrites.

Però vet aquí que prest me va fer sebre que no estea gens bé de salut. No deu fer més d’un mes que vaig tenir es darrer contacte amb ell. I ara de repent se n’ha anat. No saben sa pena que sent. És un pèrdua valuosa tant pes Castell (ho va demostrar s’homenatge que recentment li va retre s’Ajuntament des poble on feia feina i ajudava a sa seva gent) com pes qui defensam ‘es menorquí’ de tota sa vida, aquesta forma nostra tan atacada per una correcció política que la vol desmantellar. Jo també he perdut un amic. I me sap molt de greu. Es meu sincer condol a sa seva família. Descansi en pau.