Aquest estiu s’ha escrit molt sobre massificació, habitatge, compra de llocs, diuen que quasi no en queden per vendre, etc. Jo pens que tots tenen la seva part de raó, però hi ha coses que em sorprenen perquè crec que tot, com a mínim, té dues versions, però els que opinen solament agafen la part que més els interessa, al que em porta a fer-me certes reflexions. Llegesc les queixes de què Menorca s’ha venut als estrangers i els menorquins quedem desplaçats. Cert, però crec que perquè hi hagi un comprador ha d’haver-hi un venedor i normalment els que tenien les cases, xalets, apartaments o llocs, que ara són propietat de forasters eren menorquins que van veure un negoci a l’alça, ja que els forasters compraven a un preu que el venedor autòcton considerava que ningú d’aquí li pagaria. El foraster encara el trobava econòmic i comprava amb un somriure com pensant «no saps el valor que té el que vens» mentre l’altre pensava, «te l’he fotut fins al mànec, bon negoci he fet» i tots dos se sentien contents i pensant que enganyaven l’altre, per tan poques lamentacions perquè Menorca s’hagi venut, em som culpables.
Jo ho he viscut a la zona a on residesc. Fa trenta-cinc anys vaig comprar una casa en estat deplorable, això sí, legalitzat tot, que vaig anar arranjant, també hi ha un hort que conreo, em van dir que anava a viure al cul del món, que solament hi havia pagesos i no teníem cap servei municipal, amb això continua igual, però els pagesos s’han anat morint, els hereus ho han venut, sobretot a estrangers i ara és un lloc idíl·lic i car, tant que ara no la podria comprar, tampoc la vendré.
Ens queixem de la falta d’habitatge i el car que és el que hi ha, com no ha de ser així si segons un article, d’aquells que sense voler fa que encara vingui més gent d’alt poder adquisitiu a l’illa, publicita Menorca com a un lloc únic a la Mediterrània, explicant que el 66 per cent del territori està protegit, i que únicament un 5 per cent està urbanitzat. A algú li estranya que amb aquests nombres el terreny per construir habitatge sigui car? Potser si els governs de torn haguessin fet habitatge social, tal com havien promès des de feia molts anys, i no el van fer, argumentant que no hi havia terrenys disponibles, quan eren ells mateixos els qui feien les lleis de protecció del territori, ni van expropiar els que estaven buits, per molt que demagògicament diguessin que ho farien, ara no tindríem aquest problema. Els era més fàcil seguir fent demagògia i culpar als propietaris que posaven les seves propietats en lloguer turístic, i posar-los mil traves burocràtiques per legalitzar-los, aconseguint d’aquesta manera que la gent tirés pel dret i s’acabés creant un mercat de lloguer il·legal que no beneficia a ningú.
Podria parlar de la carretera, de si sobren cotxes al juliol i agost o si és que tenim una carretera obsoleta pel segle XXI.
Podria entrar amb el tan desitjat turisme de qualitat i el que comporta amb l’alça de tots els preus per tothom, però «Es Diari» de dilluns ho explica molt bé, fins i tot un turista francès fa notar el canvi de rumb amb la restauració, segons ell més elitista i part tant amb preus menys assequibles per als turistes, doncs imaginem el que són per als menorquins i residents.
Podria seguir en què amb els anys que fa que vivim del turisme encara no sabem quin model volem, però és agost i fa calor.
