Aquest estiu s’ha escrit molt sobre massificació, habitatge, compra de llocs, diuen que quasi no en queden per vendre, etc. Jo pens que tots tenen la seva part de raó, però hi ha coses que em sorprenen perquè crec que tot, com a mínim, té dues versions, però els que opinen solament agafen la part que més els interessa, al que em porta a fer-me certes reflexions. Llegesc les queixes de què Menorca s’ha venut als estrangers i els menorquins quedem desplaçats. Cert, però crec que perquè hi hagi un comprador ha d’haver-hi un venedor i normalment els que tenien les cases, xalets, apartaments o llocs, que ara són propietat de forasters eren menorquins que van veure un negoci a l’alça, ja que els forasters compraven a un preu que el venedor autòcton considerava que ningú d’aquí li pagaria. El foraster encara el trobava econòmic i comprava amb un somriure com pensant «no saps el valor que té el que vens» mentre l’altre pensava, «te l’he fotut fins al mànec, bon negoci he fet» i tots dos se sentien contents i pensant que enganyaven l’altre, per tan poques lamentacions perquè Menorca s’hagi venut, em som culpables.
Reflexions d’estiu
Sant Lluís23/08/24 4:00
También en Opinión
- Al menos tres personas sufren el síndrome del eterno apetito en Menorca: «Tuvimos que poner un candado en la nevera»
- Giro de 180 grados en la Seguridad Social: El Gobierno da la vuelta a la edad de jubilación este 2025
- Fallece un hombre tras quedar inconsciente en la calle en Maó
- El uso abusivo del parking del 'Mateu Orfila' obliga a diseñar un plan para forzar la rotación de coches
- La Policía Nacional retira dos botes de ácido pícrico en un centro educativo de Ciutadella