TW

Que si hem arribat al límit de turistes a Menorca?! Quan la policia local des Castell -que és el poble que conec- no té prou efectius per multar els centenars de vehicles que cada nit se salten a la torera l’ordença municipal que regula l’aparcament en els mesos d’estiu, quan no tenen prou efectius per controlar les desenes de vehicles que diàriament circulen impunemement en contradirecció pels carrers adjacents a Calesfonts, quan s’han d’ampliar els aparcaments de les platges perquè els que ja hi ha no tenen prou cabuda per satisfer la demanda actual -a costa de saturar encara més les platges, és clar-, quan s’han hagut d’instaurar serveis de bus ja des de fa anys per no colapsar zones protegides o carreteretes que no poden absorbir més tràfic, quan es multipliquen les cues a les carreteres de Menorca i es multipliquen els accidents -alguns de mortals- a les carreteres, a les platges, a la costa menorquina i a les festes populars, quan any derrere any batem rècords d’afluència turística, de tràfic aeri    a l’aeroport, quan els menorquins no poden accedir a l’habitatge perquè de compra no el poden pagar i de lloguer, simplement, no n’hi ha i… quan hi ha negocis relacionats amb el turisme que aquest estiu no han pogut obrir les portes perquè no hi havia habitatges disponibles per acomodar a la gent que hauria d’haver vingut de fora per treballar en aquests establiments, quan tot això està passant, perquè només cal obrir els ulls per veure que això és així, quan estem a    mitjans d’agost en un estat d’incomoditat i crispació que fa que no veiem el dia en què    aquesta invasió s’acabi i tornem a la normalitat, crec que podem dir que sí, que ja hem arribat al límit de turistes a Menorca.

Ni calen estudis de capacitat per saber que hi ha massa vehicles circulant per l’Illa ni cal tenir un títol universitari per comprendre que ja fa dies, -anys!-, que vam sobrepassar el límit raonable de visitants a Menorca, a les Illes Balears en general, a les Canàries, a Barcelona, a Lisboa, a Marrackesh i a tants d’altres llocs en els quals els locals ja no hi poden viure amb una certa normalitat per causa de l’avarícia d’uns quants.

Avarícia i ceguesa, doncs tampoc cal ser massa llest per comprendre que si a tots aquests empresaris turístics que any rere any reclamen al govern més promoció exterior de l’Illa no els surten els comptes tot i batent-se constantment rècords d’afluència turística i massificació, obviament, els comptes ja no els sortiran mai, perquè és impossible, perquè més massificació mai portarà més diners, ben al contrari, portarà pitjors serveis, menys qualitat, major degradació de l’entorn, més incomoditat i, obviament, menys diners.    Avarícia i ceguesa, la pitjor combinació!