Ja es sap de fa temps que el català està en procés de desaparició, situació a què s’ha arribat per diferents motius i circumstàncies; i què, a més a més, pateix una situació d’anormalitat lingüística.
Aquest estiu he viscut algunes situacions que m’ho han fet reviure. Una és tan quotidiana com intentar trobar una carta d’un bar o restaurant en català. La pots trobar fàcilment en anglès, en alemany, en castellà o en francès, però és molt difícil trobar-ne una en català.
Fins i tot he trobat restaurants que fan gala de la seva menorquinitat oferint productes o plats típics d’aquí (sobrassada, carn i xua, formatge de Menorca, camot, trempó, ...), i d’altres el nom del qual és en català, però que tampoc la hi tenen, la carta, en català.
Algú veuria normal anar a un restaurant a França i no trobar la carta en francès, o a Itàlia en italià, o a Anglaterra en anglès? Per què a Menorca i a tantes altres zones a on el català és llengua pròpia no podem trobar-la en català? Açò és normal?
Un altre moment ha estat a les festes. Hi he pogut veure unes samarretes amb el nom de la beguda per excel·lència de les festes, típicament menorquina, i a on també hi sortia una frase relacionada amb les festes, però no en català, llengua pròpia de Menorca. És que hem d’assumir com a normal que una expressió de menorquinitat com ho són les festes no es pugui fer en català?
Situacions com aquestes, que invisibilitzen i minoritzen el català, no ajuden gens a la seva tan necessària revitalització. Si no, anem de dret a que aquesta acabi essent una llengua marginal i que amb el temps acabi desapareixent.
Jo, el que vull és que el català sigui una llengua de primera, com ho són les altres.
Jo, pel que vendria la meva ànima és per poder viure plenament i amb normalitat en català, cosa que ara mateix no puc fer.
