El nostre Estatut diu que el «Català és la llengua pròpia de Balears». La meva llengua. La de mon pare i mo mare. Dels meus avis. De tots quatre excepte d’un, de n’Urbina. Qui va arribar emigrant de Soria a principis del segle XX. Ell xerrava ««foraster», que és com li dèiem a Menorca al castellà. Tot i açò, ell va aprendre la llengua d’aquí, i la va fer servir com a pròpia tota la seva vida. No hi ha mostra més gran de respecte per la terra que t’ha acollit, que aprendre la seva llengua.
Em diran: «tu no xerres català, xerres menorquí!». Val. Jo xerro menorquí, que és com li diem aquí al català. De la mateixa manera que a Lleida li diuen lleidatà, o a València valencià. En «menorquí», m’he pogut entendre amb qui xerrava «alguerès» a Sardenya, o amb qui xerrava «valencià» a Dènia.
No reconèixer la unitat del català, no és més que una altra forma de negacionisme, tant de moda aquests dies.
Crec que la negació de l’evidència científica és una manera de no acceptar la pròpia limitació intel·lectual. Limitació, que genera menyspreu a tot allò que desconeixen i que no aconsegueixen entendre. L’autoconvicció de tenir la raó fa que perdin tot el sentit del ridícul i surtin a convocar congressos terraplanistes a Ciutadella, crear «s’Academi», o fins i tot escriure articles al Diari.
Seria estúpid negar un fet només per no entendre’l.
Un exemple de les limitacions del coneixement és un acudit que fa anys vaig sentir en castellà: «Papá! Qué está más cerca, Cuenca o la luna?». A lo que son pare li respon senyalant-li la lluna amb el dit: «¿Tú ves Cuenca, hijo? ¿Verdad que no? ¡Pues eso!»
Dir que el menorquí no és català és negar l’evidència científica. Jo no tinc per què «creure» o no que el menorquí és català. No és la meva feina investigar un tema en què no soc expert, per açò els científics ja varen fer la seva feina avaluant totes les opcions de forma crítica, i són ells els qui han de dir la darrera paraula. Són els lingüistes qui han establert què és lo que xerrem aquí. I són els filòlegs els qui li varen donar cos gramatical i ortogràfic. La definició de «menorquí» o «català» no està present a cap debat dins la comunitat científica. Només és una discussió de barra de bar, on tots els «cuñaos» diuen la seva.
Ara a la «Academi baléà de cuñaos de barra de bar» li han donat el títol de Reial. És com si li donessin el Nobel de medicina a un homeòpata. Deia William Gaddis que l’estupidesa és el cultiu deliberat de la ignorància.
Hi havia un temps en què aquesta gent s’amagava. Però amb l’efervescència de l’extrema dreta, senten reforçada la seva estupidesa, i l’expressen amb més vehemència si cal.
L’única intenció del negacionisme-gonellisme és la relegar el català al folklore, i deixar com a única llengua culta el castellà.
Tu pots creure que la terra és plana. Però ho creus perquè les teves limitacions intel·lectuals no et permeten acceptar l’esfericitat d’un objecte tan gran que defuig del teu enteniment.
L’altre vessant és el de trobar una teoria conspiranòica que encaixi dintre de les pròpies limitacions dels negacionistes. I n’hi ha per a tots els gustos. L+es de que la condensació dels avions a gran altura són productes que ens fumiguen els governs. Les de les vacunes del covid i els imants de les neveres.
I també la de que hem estat abduïts pels barcelonins, i que ens imposen la seva llengua.
¿Tú ves Cuenca?
