Davant la convocatòria feta per Plataforma per la Llengua a la reunió de dissabte 29 de juny a l’IES Josep M. Quadrado de Ciutadella, a l’ordre del dia de la qual hi figura com a punt 2 «Aclariments sobre la notícia relativa al grup de voluntaris de P. x la Ll. Menorca apareguda a la premsa local», els sotasignants, units per la ferma voluntat de protegir la nostra llengua, el català, volem puntualitzar el següent:
La nostra convicció ens dugué a inscriure’ns com a voluntaris i socis a l’ONG defensora del català amb més base i implantació dels Països Catalans, Plataforma per la Llengua. Dins de l’entitat hem treballat de valent en defensa de la llengua i la cultura pròpia, organitzant taules rodones en l’àmbit de l’ensenyament, protagonitzant actes de protesta al carrer en defensa de l’idioma, també defensant drets ciutadans reconeguts i emparats per l’Estatut d’Autonomia i per la mateixa Constitució, que s’han «oblidat» en l’àmbit sanitari. Els èxits de convocatòria i els resultats obtinguts de forma reiterada ens han animat i ens han aportat la força i la determinació precisa per persistir en aquesta lluita, que entenem quotidiana i continua.
Però hem topat amb fets inesperats i imprevisibles que ens han duit a dimitir com a socis i voluntaris del col·lectiu. L’ONG ens ha decebut de manera continuada i ha fet possible que tot el grup de voluntaris actius al moment de prendre la decisió hàgim dimitit com a membres d’aquesta organització (nou voluntaris-socis d’un total de nou).
Dos motius fonamentals ens duen a redactar aquest comunicat:
1. La lògica petició de les persones que ens han conegut com a actius lluitadors, quan ens
demanen què ha passat, perquè hem aturat, pensam que el millor és posar llum a la foscor.
2. La convocatòria anteriorment citada, de dia 29, en què preveim que l’ONG vulgui justificar l’actitud que ha mantingut vers el grup de voluntaris actius al llarg d’aquest temps.
Així idò, cal posar de manifest el perquè de tot plegat.
Hem trobat a faltar: esperit crític, autonomia, democràcia interna, eficiència, generositat, treball cooperatiu, treball contextualitzat, etc. El nostre activisme entusiasta, les potents activitats dutes a terme en poc temps i les ja iniciades, s’han vist escapçades per la més absoluta i palesa incapacitat de la Delegació de Plataforma a les Illes Balears, encapçalada per una persona que ha evitat ser present a Menorca, ha basat un pretès lideratge en el menyspreu cap als voluntaris, en l’agressió verbal als implicats en la feina de cada dia, en una direcció consignista i jeràrquica fins a l’excés, expressada de manera quasi exclusiva per WhatsApp.
Profundament menyspreats, cap dels intents encaminats des de Menorca per reconduir la situació va ser tingut en compte i foren ignorats en el millor dels casos. Sovint, emperò, se’ns imposaven severes prohibicions; entre d’altres, se’ns prohibí trobar-nos amb una altra organització en defensa d’objectius paral·lels, Acció Cultural de Menorca. També l’acord a què s’arribà per gestionar a Menorca la reeixida campanya en defensa de l’ús de la llengua a l’àmbit sanitari duta a terme a Mallorca per Sanitaris per la Llengua. Vàrem ser acollits fraternalment per aquesta organització, i les xapes de la campanya ja eren a Menorca; després de l’esforç per adaptar la campanya al context de l’Illa, tot fou sobtadament aturat i prohibit. De seguida des de la Delegació de les Balears es posà en dubte la feina dels voluntaris i negaren que mai s’hagués arribat a un pacte, obviant, emperò, que tot s’havia fet amb el vistiplau del delegat i amb la presència d’un tècnic de l’entitat. Encara esperam una explicació raonable; ens demanam, per què encara ho ignoram, què va passar realment entre les dues organitzacions, Plataforma i l’OCB.
Abans d’anar-nos-en, però, ens vam adreçar al president de l’organització i li férem arribar les queixes que teníem a Menorca. Lluny de fer d’àrbitre, es posà plenament de part del delegat de les Balears. Per tant, atès que vam deixar de sentir-nos entesos i respectats dins Plataforma i en l’horitzó no vèiem opcions de millora, vam decidir dimitir.
Tampoc ens ha de sorprendre massa aquesta actitud provinent d’un president que porta més de vint-i-dos anys exercint com a tal, votat per menys de l’1 per cent de socis, insensible a la normalització de gènere als càrrecs directius. De fet, en les darreres eleccions d’enguany, es va presentar una llista alternativa, a la que se li prohibí participar, adduint motius tècnics gens convincents.
Des d’aquest escrit reiteram el nostre amor per la llengua i la cultura que ens són pròpies, la nostra voluntat de seguir lluitant per a la seva defensa i el compromís inapel·lable amb aquesta societat de persistir, dia rere dia, sempre més, en la ferma voluntat d’impedir-ne qualsevol retrocés.
