Passaport covid i biblioteca pública

Em dic Núria Pons i aquesta, seguint la línia del gran pensador Amin Maalouf en el seu assaig «Les identitats que maten» tan sols seria una de les múltiples pertinences que em defineixen. Una altra faria referència al fet que som bibliotecària de professió amb una clara vocació vers la biblioteca pública. És des d'aquesta vessant, i moltes altres que ara no venen al cas, que voldria obrir aquest diàleg (us recomano especialment la lectura d'Amin que per descomptat trobareu a diverses biblioteques) I és que la publicació del BOIB Núm.179, de 29 de desembre, exigint el passaport covid per accedir a les activitats culturals en interiors de biblioteques, entra en conflicte amb un dels principis fonamentals ja present en el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública 1994-IFLA: «Els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat d'accés per a tothom, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social». Potser avui posaria també sense tenir en compte la decisió voluntària de vacunació? És cert que aquest document es demana per a les activitats, no per a serveis essencials com pugui ser el préstec o l'atenció a l'usuari. Però una de les meves funcions com a tècnica de biblioteca pública és garantir aquest accés universal sense distinció. En el cas de la Biblioteca on treballo (i moltes altres de Balears) esteim xerrant d'activitats d'unes 20 persones, sempre amb mascareta i 1'5 metres de distància entre unitats de convivència. Com denegar a una família l'accés a un taller de lectura o a un dels joves dels qui finalment s'han animat a venir al Grup Juvenil de Lectura sense caure en un conflicte intern com mai m'havia passat en la meva professió? Intento escoltar l'opinió de la gran majoria de metges, epidemiòlegs i científics. Ara bé, com a professional del sector al que em dedico, aquesta    mesura en un espai segur i controlat com les biblioteques públiques em crea molta confusió. Pot ser no tinc prou informació? Estic oberta a escoltar altres veus i dialogar de la manera més serena que ens sigui possible. Per descomptat, com a personal de l'administració pública no em queda cap altra opció que complir la normativa vigent no sense abans donar la meva opinió, no necessàriament compartida amb altres professionals del sector, i sempre cercant alternatives per garantir aquesta igualtat d'accés. Tan sols desitjo, amb tota l'esperança, que en passar a nivell 2 de risc, la qual cosa esper que entre tots siguem capaços d'aconseguir el més prest possible, puguem tornar a tenir biblioteques on cap normativa ens obligui a sol·licitar el passaport covid. Diria més encara, desitjaria que tots, vacunats i no vacunats, reflexionem sobre el passaport covid i les seves conseqüències. Una societat construïda damunt el judici i l'exclusió d'un grup està abocada al fracàs. Acabaré amb un poc de poesia per a temps complexos: «Este tema corto y vano/que no contiene más que un sueño,/amables espectadores, no lo condenéis;/lo haremos mejor si perdonáis» El Club de los Poetas Muertos.