Ara fa dos anys em van nomenar Sobreposada de ses festes de Sant Bartomeu 2020. Un caramull de sentiments m'invadien; nervis, pell de gallina, emoció i ganes, moltes ganes. No només havia de ser un any especial a nivell personal, sinó també per tot es poble. El 2020 feia 50 anys que Menorca, concretament Ferreries, va tenir sa primera caixera. El 2020 feia 20 anys que Ferreries va tenir sa seva única, per ara, caixera sobreposada. I el 2020 seria es primer any que teníem dues dones dins sa junta de caixers. Què podia sortir malament? En aquell moment només es respirava orgull.
I va aparèixer aquest maleït virus! Sa junta es va posposar per l'any 2021. Però va seguir aquest ditxós bitxo, i era moment de tornar a posposar sa junta pel 2022...
Dos anys després i, tot i haver-hi una pandèmia per enmig, sa vida ha seguit, i fa uns mesos vaig decidir anar a viure amb sa meva parella. Ja que a casa mai han deixat de repetir-nos que sempre havíem de ser sinceres, ho vaig comunicar a s'Ajuntament i a sa junta abans de tornar a ser renovada pel 2022. Quin acte tan sobrevalorat, sa sinceritat!
Després d'alguns debats diluïts, han primat més algunes exigències que ses ganes de canvi i renovació, i em van convidar a sortir de sa junta de caixers. Que coc, em van treure de sa junta! Alguns han trobat que una pandèmia no era una excusa de prou pes per fer una excepció. Excepcions que al llarg de s'historia s'han produït a causa de circumstàncies extraordinàries o, simplement, perquè hi ha hagut gent que ha «obviat» informació i, tot i que era sabut per molts, tothom ha mirat cap una altra banda (no tots es caixers som iguals, es veu). El més trist de tot és sentir que hagués estat millor «enganyar» a n'esprotocols abans de ser honesta.
Segur que a molts es canvi de junta li semblarà el més coherent ja que es protocols són clars en aquest sentit. Altres, trobareu que el més lògic era mantenir sa junta del 2020 donat que no hem pogut exercir es càrrecs per circumstàncies extraordinàries. Sincerament, no sé quina era sa decisió més correcta, però creia que era moment d'obrir una discussió, un debat que, personalment, trob que hauria d'haver inclòs a tots es caixers i caixeres i a tot es poble de Ferreries, ja que tots formem part de sa festa. Deixant de banda aquest tema, feia temps (en aquest cas puc dir literalment, anys) que tenia dins es meu cap unes paraules que volia expressar quan retornés es panó. Pensava que era un bon moment per mostrar tot es meu agraïment a moltes persones que havien estat clau perquè jo hagués arribat a tenir aquest paper dins sa festa. Com que em serà impossible fer-ho dia 24 d'agost des de dalt s'Ajuntament, no vull deixar passar una altra oportunitat i he decidit fer-ho d'aquesta manera. Primer de tot, donar ses gràcies a sa meva família perquè, tot i ser, per alguns, una «caixereta d'estiu» o «una caixera de foto», es meus pares des de ben petita m'han inculcat una gran estima i respecte cap aquestes festes que fa que sempre les visqui de manera intensa i emocionant.
Gràcies a n'es ferreriencs, però sobretot a ses ferrerienques, perquè, tot i que aquesta vegada no hagi pogut ser, estic segura que més prest que tard tornarem a tenir una sobreposada que passejarà sa bandera representant-nos a totes.
Finalment, gràcies, Consuelo, per obrir-nos ses portes, per sa teva valentia i per donar es primer pas per aconseguir que, després de tu, moltes haguem pogut demostrar que noltros sabem fer sa mateixa festa!I encara ens queda molta feina a fer... seguim!
