Ja fa unes quantes setmanes que el tema «del català» a Menorca està en boca del poble, també en «Es Diari» i inclús en alguna pancarta que penja de quatre fils. Molt resumidament, açò es deu a la normativa lingüística pròximament vigent a Balears, que afecta alguns sectors de l'administració i les institucions públiques, la qual concep la llengua catalana (també oficial a Menorca) com un requisit (i no com un mèrit) per poder-hi fer feina. Per tant, les persones treballadores en aquests sectors han de tenir el nivell de català que es requereix-hi en cada cas (escrit i oral).
Aquest fet ha generat cert malestar entre algunes treballadores afectades per la normativa, en aquest cas, del sistema de sanitat pública, algunes amb molts d'anys de servei a la casa, d'altres que no hi són però volen entrar-hi, ... La por a poder perdre la feina, la por a no poder accedir-hi, i altres motius exposats, han fet que, de manera organitzada, les treballadores hagin manifestat públicament el seu desacord amb la normativa a través d'escrits, concentracions, pancartes, lemes, manifestacions, inclús associant-se.
Aquí les meves opinions. No em sembla tan «descabellat» que en un territori es demani un cert nivell de la llengua oficial pròpia a les treballadores de l'administració pública. Si no rallessis ni poguessis escriure el castellà (també llengua oficial), optaries a la feina? O si anessis a fer feina a Alemanya o França, no hauries idò d'aprendre a escriure i rallar l'alemany o el francès?
He viatjat arreu del món, i he après que la llengua d'un territori no només és la via de comunicació entre persones, sinó que és la manifestació de les seves creences, de les seves cançons i tradicions, del seu menjar, la seva poesia, el seu cinema,... En definitiva, del seu patrimoni cultural en totes les seves esferes. Conèixer la llengua pròpia d'un territori, no només et permet rallar amb la gent, sinó que fa possible conèixer i entendre la cultura i la identitat d'un país.
És per açò que com a catalana i menorquina, no puc evitar que em sàpiga greu veure com hi ha persones, que legítimament, es neguen a voler aprendre el català. Trob que us perdeu els tresors més grans d'aquesta illa, que més enllà de cales i platges, també compta amb la seves cançons i llegendes, la seva història, la seva poesia i literatura, la seva glosa, el seu teatre, la seva gent.
Menorca som menorquines, som andaluses i catalanes i llatines, som marroquís i anglesos, últimament també francesos i italians. Menorca són, evidentment, moltes llengües i cultures. I cap s'ha de discriminar. Però entenc que el punt d'unió entre totes aquestes cultures i persones, és el territori i la seva llengua. Per tan, crec que si comencem a entendre el català com un mitjà d'integració i cohesió social, li podrem veure la llum a la foscor que avui, fa que algunes ho vegin tot negre.
Seguiu organitzant-vos i lluitant, però per favor, de vora la discriminació positiva. Reivindiqueu una aplicació gradual de la normativa, que respongui a les vostres necessitats, finançada al cent per cent, que possibiliti la conciliació familiar, ... Reivindiqueu unes condicions on aprendre català no resulti un mal de cap, però per favor, no doneu més l'esquena a la llengua que ens agermana, quan ella ens ha acollit sempre amb totes les nostres diversitats.
I per últim, que «la llengua no cura a les persones» és una evidència. En cap cas s'ha dit que pronunciar el català en una consulta de metge faci miracles curatius a la pacient. Seria com dir que una mestre, pel simple fet de xerrar català a l'aula, ja estaria ensenyant història o matemàtiques a les seves alumnes. Curar a la gent ho fa una bona formació en medicina, evidentment. Integrar-se en el territori on cures a la gent, ho fa una bona predisposició a l'aprenentatge. Discriminació positiva, interessant de cercar es concepte as diccionari. Ho recoman!
