El passat dissabte 4 de març va acabar (esperem que així sigui) el que, possiblement, hagi estat el més trist, vergonyós i lamentable episodi de la història de la comunitat gegantera de Menorca.
Una persona (membre de les colles geganters de Sant Lluís i Llucmaçanes) va rebre dures i continuades amenaces a través del Facebook, i des del seu entorn no es va dubtar en acusar a «les altres colles». A més, les amenaces s'estenien a altres membres de la colla de Llucmaçanes, i a dues colles de la Comunitat Valenciana (colles amb les quals noltros no tenim ni hem tingut mai cap relació).
Com a membre de la colla de geganters de Maó, he viscut de molt a prop tots el esdeveniments, veient com arribava a l'opinió pública informació esbiaixada, incompleta. Per aquest motiu, ara que tot ha acabat, vull donar la meva visió dels fets. Primerament, perquè acusar a «les altres colles» no és una acusació indefinida o imprecisa, com pot semblar. A Menorca hi ha sis colles: dues afectades per les amenaces, una que es va posicionar a favor dels afectats, i només en queden tres. I la de Maó és una d'elles.
Durant tots aquest mesos hem vist com des de la colla de Llucmaçanes s'orquestrava una campanya de desprestigi dirigida, principalment, a les colles de Maó i es Castell, acudint a la premsa escrita (aquest mateix diari), a la premsa digital (Menorca.info) i a l'emissora de televisió autonòmica IB3, a acusar-nos públicament amb uns arguments ridículs, que farien riure si no fos per la serietat de les acusacions.
I, paral·lelament a aquesta difusió pública, tenia lloc la investigació policial. El receptor de les amenaces va assenyalar quatre sospitosos (membres de «les altres colles»), que van haver d'anar a la Policia a declarar. Afortunadament, la identitat d'aquestes persones no va transcendir, la qual cosa va evitar el seu judici popular, però, com poden comprendre, jo conec a aquestes quatre persones, tinc relació (en major o menor grau) amb totes elles, i me va afectar la seva situació. I la meva indignació va créixer encara més quan, al interessar-me pels motius pels que van ser assenyalats com a sospitosos, vaig tenir coneixement de que la seva acusació es basava en una mentida. L'amenaçat va dir a la Policia que s'havia citat amb els amenaçadors, va acudir al lloc de la cita, i havia vist a aquestes quatre persones juntes, en actitud conspiradora. La Policia havia de creure aquesta informació, i l'havia d'investigar, però jo sé que aquesta reunió no va tenir lloc mai, i és molt fàcil d'entendre: els geganters no estem junts les 24 hores del dia, tots tenim una vida fora de la colla, amb feines, famílies i amics a qui atendre. Però a més, els quatre sospitosos pertanyen a tres generacions diferents, amb una diferència d'edat prou gran com per formar un grup homogeni i ser considerats col·legues, i un d'ells ni siquiera viu a Maó i havia deixat la colla fa uns anys.
Ara, la Guàrdia Civil ha conclòs que les amenaces sortien de la casa del amenaçat, la qual cosa treu tot dubte de sospita sobre «les altres colles». Ell insisteix que en que les amenaces són certes, i diu que la seva xarxa wifi ha estat piratejada, però a poc que es pensi, el pirateig de la wifi no s'aguanta de cap manera. O pensen que piratejar una xarxa wifi és fàcil? A més dels coneixement necessaris per a fer-ho, fa falta estar molt a prop del domicili per tenir senyal, i molt de temps per trencar la seguretat. A vegades, la nostra pròpia senyal wifi no ens arriba a totes les habitacions de la nostra casa! Per tant, per piratejar una wifi s'ha d'esser a la pròpia casa del piratejat (impossible), a cal veí (també impossible, ja que ningú deixaria entrar a un estrany a casa seva per connectar-se a Internet, durant els mesos que han durant les amenaces), o al carrer, a la vista de tothom, cosa que no passaria desapercebuda pels veïns del barri. Així i tot, jo no estic segur de que sigui ell l'autor de tot aquest muntatge, principalment perquè no tenia cap motiu per a desitjar-nos cap mal. De fet, les nostres relacions amb la colla de Sant Lluís en general, i amb ell en particular, sempre havien estat cordials, i ho van ser fins que va començar tot açò de les amenaces. Jo crec més bé que algú del seu entorn, que sí pogués tenir interès en desprestigiar a «les altres colles», ha abusat de la seva confiança, aconseguint la clau de la wifi, i aprofitant la proximitat, enviava els missatges sense que l'afectat ho sabés. D'açò, es clar, no en tinc cap evidència, i per tant no puc acusar ningú.
I ara, una vegada confirmat que els membres de «les altres colles» no som els responsables de les amenaces, des de la Colla de Geganters de Maó sabem que l'opinió pública ja no ens considera culpables, però encara ens demanem si els membres de la colla d'amics geganters de Llucmaçanes que van acudir als mitjans de comunicació a acusar-nos faran una rectificació pública.
Francesc Camps
Membre de la Colla de geganters l MAÓ
