A rel de la celebració de la fira de turisme de Berlín, on s'ha sabut que les expectatives per enguany no són tan bones com es pensaven i donat que, segons sembla, per una qüestió de preus alguns destins tradicionals competidors nostres obtenen millors resultats, aconseguint bones vendes, els hotelers de Balears han estat contundents: «No cedirem a la pressió alemanya i mantindrem els preus».
Molt ben fet, pensen alguns incauts. Què s'han pensat aquests alemanys...? La nostra bona qualitat té un preu que és el que mantenim. No hi ha discussió possible. Dit això, els hotelers tornen a casa i fan declaracions i promeses de no donar una passa enrere. Els mitjans de comunicació se'n fan ressò. Primeres planes de diaris. No ens importa gens, semblen dir, que altres destins, molt més flacs que Balears —on vas a parar...— tinguin uns preus més assequibles pel consumidor alemany...
Tot és fràgil i eteri fum de foganya. Record molt bé quan, fa anys, en una situació similar, vaig sentir quasi les mateixes paraules, calcades opinions i raonaments. Els hotelers de les Illes, aquesta sempre ferma pinya empresarial —just amb altres cares— feien unes ben idèntiques declaracions: som gent seria i no ens faran baratar els nostres preus.
La tinta amb la que havien firmat aquell seriós i rotund pacte hoteler encara era fresca, quan una bona amiga, alta executiva d'un dels més importants operadors alemanys, em passava via fax —internet no havia nascut o just era al bressol— em passava, deia, una còpia de l'escrit que havia rebut d'una cadena hotelera mallorquina. La cadena assegurava que estava oberta, faltaria més, a reconsiderar, renegociar els preus, però que públicament no ho podia dir; que de cap manera volien rompre la seva llarga i bona relació amb el majorista, que mai deixarien, com sempre havia passat, d'arribar a un acord...
L'executiva alemanya somreia al seu despatx. Aquests dies tindrem feina forta, em va dir, després d'aquest vindran tots els altres a negociar.
No pretenc, ni fer-hi prop, jutjar a ningú. Ni criticar cap actitud o decisió. És la pura i simple narració d'un fet que he viscut. Tothom és lliure de dir i assegurar el que vol. Jo també i me tem, ai, que aquella història d'antany és tornarà a repetir.
El negoci és el negoci. Com sempre.
