En plena campanya electoral em faig una pregunta molt simple: qualcú acceptaria la validesa d'una carrera atlètica si els corredors no sortissin a l'hora de la línea de sortida...? Imagin la resposta: evidentment, lògicament, no.
Idò, al món de la política del nostre país, si s'accepta, sense problemes, aquesta clara i injusta discriminació.
Un exemple: el gran debat televisiu de dilluns amb just quatre candidats. Com s'ha pogut escamotejar la participació d'Alberto Garzón, candidat de d'Esquerra Unida-Unidad Popular – partit de llarga i notòria història política – o del candidat de UPyD del qual no record ara el nom...?
Tots els participants van atacar durament l'absència del senyor Rajoy, però cap d'ells, nin un, va lamentar la no participació dels candidats d'aquests grups marginats per no sabem quines misterioses raons. L'única cosa que pretenien era sortir-hi ells. Res més. Qui mou els fils de tot això. Qui en pot treure profit...?
S'accepten i agrairan respostes.
