Deu fer ja ben bé unany i mig quan na Toñi Rivera va venir a la botiga a oferir-me dirigir «La Celestina» dins ses celebracions des 125è Aniversari de l'Orfeó Maonès. Me va entrar un mal de panxa! Feia uns 13anys que estava allunyada del teatre i uns 20 que no dirigia.Li vaig dir que no, que estava com una cabra, que com se li havia ocorregut!... i als pocs minuts ja estava tota immersa, visualitzant el muntatge i ansiosa de llegir l'obra per adaptar-la. Vam decidir que mantindríem el llenguatge en castellà, però que faríem que fos més fàcil la lectura, la dicció i l'enteniment cap a l'espectador, normalitzant una mica aquest ric llenguatge. El resultat és: «Celestina»
Per fer-la més amena, vam retallar escenes i en vam afegir pinzellades noves. Ens vam quedar amb l'essència, per açò fins i tot el títol va resultar retallat.
Al mateix temps, vam començar a fer trietes per veure quins actors i actrius disponiblesencarnarien els personatges i no va ser gens fàcil, gens ni mica. Entre «Els enamorats», «Sa Carta», «La Bella Helèna» i«Bodas de Sangre»... No hi quedava ningú de la primera llista que vam fer.Ens vam resoldre a posar un anunci a facebook i la cosa va començar a caminar.El que sí que vam trobar va ser molt d'entusiasme, hi havia ganes idò, endavant!
Tenim actors i actrius de tota la vida, coneguts i reconeguts per la seva feina com na Toñi Rivera o en Vicente Andreu, també gent que du anys preparant-se estudiant i fent teatre com en Miquel Pau Fullana, enManolo Obrador, na Maria Cubas,en Pedro Morlà o jo mateixa... Estudiants de teatre de diverses escolescom poden ser na Crisitina Pons Van Walré, na Bárbara Delgado o n'Ana de la Cruz, estudiants de teatre ainstituts comen Nil i en Xavi Torras Cubas (efectivament, els fills de na Maria) o en Darakth i na Dhanya Teixidor González (si, si, els meus fills petits) i també tenim gent nova, que patirà el «pànic escènic» per primera vegada, gent molt valenta, ambempenta i ganes com en Jaume Font Marbán o en Kevin i n'Erik Font Haro (idó, si, els seus fills) o na Roser Aguilera Bagur, que ve del món de la gimnàstica rítmica, perquè també ens hem atrevit a dansar... S'ha creat una gran família!
Hem barrejat generacions, coneixements, llenguatges... i d'aquesta amalgama ha sorgit la «Companyia Experimental de Teatre de s'Orfeó Maonès». Alçarem divendres el teló dela pre-estrena pels estudiants d'instituts (l'obra s'aconsella per majors de 14 anys) als clubs i grups de jubilats i a la gent que no te feina, amb un preu simbòlic de 3€. Dissabte i diumenge els preus són molt populars: 8€ pels socis i 10 pel públic en general. El Club del Diari Menorca i el Baraka Pizza, sortegen entrades gratuïtes per assistir. Vos donam totes les facilitats perquè ens fa gana que vingueu. Per bé o per mal, mai haureu vist res igual.
Som conscients que una obra com aquesta, no la haguéssim pogut fer quatre amics arreplegats. Hem tingut un vestuari adequat per l'ocasió, supervisat per na Pili Martí i l'equip de modistes de l'Orfeó;una escenografia amb idea original d'en Toni Garcia;una il·luminació i efectesmolt cuidats d'en Pere Fiol i tot el que hem necessitat ho hem trobat al mateix Orfeó Maonès.
Tres músics en viuens acompanyen durant els canvis d'escenes i són na Merce González (la meva germaneta) i la parella formada per na Cristina Fullana (fabiolera per molts d'anys as Castell) i en Toni Carreras, tots dos músicsdel Grup Folklòric Castell de Sant Felip. Les fotografies per els cartells i publicitat són del fotògraf Lluís Teixidori són una passada.
Burinar tot aquest tinglat sense un equip de regidors era inviable. El formen na Maria Villalonga com a cap de regidors, en David Portella també com investigador ihistoriador, na Marilena Moya,en Pau Forch i en Nil i en Xavi Torras Cubas,aquests quatredarrers, submergits també dins les aigües tempestuosesde «Celestina», com actors.
Hem tingut la gran sort de contar durantel darrer mes amb els savis consells tècnicsd'en Miquel Pau Fullana, director de teatre a Ciutadella al qual esteim molt agraïts.
I ara... per la nostra part, la feina ja està feta. Ens maquillarem i sortirem a escena ben nerviosos, com toca, peró amb l'entusiasme d'un fiet amb sabates noves, quan els focus ens il·luminin la cara, esperam poder transmetre els nostres sentiments, les nostres emocions i tant de bo que vos arrivin. Ens veiem el cap de setmana al Teatre Orfeó!
