Ara que el veig com més sincer li vull exposar alguns dubtes que tenc. Vol dir que vostè, Sr. Montoro, es va carregar de raons de la crisi, el deute, i la desafecció i va dir a partir d'ara, açò de les dedicacions polítiques en els ajuntaments s'ha de moderar. Va i aixeca parets i posa barreres. Però va oblidar els enderrossalls i els bens del PP són els primers que se li escapen.
Va ordenar que el màxim de dedicacions exclusives i màxim de sou que es cobraria, seria segons els habitants de cada municipi. Però ai las! no va pensar a especificar res sobre les dedicacions parcials. Les normes espanyoles sempre han estat excessives i poc pràctiques. Així que el govern del PP d'Alaior troba l'enderrossall i li fa un set a la norma del seu guru de l'austeritat. La norma diu que un municipi fins a 10.000 habitants pot tenir màxim tres dedicacions exclusives i que la remuneració màxima per cada un pot ser de 45.000 €. Què fa el PP d'Alaior? no fixar cap dedicació exclusiva i 7 de parcials pel sou màxim i imposa un càrrec de confiança. Sumant les parcials resulten en total 4'5 dedicacions, més el càrrec de confiança. Sr. Montoro: imagini que decideixen posar-se al 85 % de la jornada de 45.000 € tots set regidors. Ho podrien fer amb la mateixa interpretació de la seva llei, per desgràcia de l'austeritat.
Sr Montoro, a veure, l'estatut del treballador estableix que un assalariat no pot superar les 80 hores extres a l'any, no diu res de les mitges hores ni dels quarts, pot ser si feim extensiva la interpretació del PP d'Alaior resulta que es poden fer 200 mitges hores i 400 quarts perquè la llei no ho prohibeix específicament.
A efectes d'imposts, són menys 7 propietats d'un 65 % que 3 de 100 %?
Què se li diria a un treballador que reclamàs molts mitjos dies per assumptes propis amb l'argument que la llei només limita el nombre de dies?
Ja sé que les lleis no són matemàtiques, però s'inspiren en l'ètica i la raó. Sr. Montoro, si vostè pretenia reduir la despesa política de les ajuntaments, marcant un màxim de dedicacions i de retribucions, llavors no sembla raonable que amb dedicacions parcials se superi el cost màxim de les exclusives que li corresponen. Si la llei posa un límit d'hores extres, la suma de fraccions d'hora no poden superar el màxim.
I tampoc sembla ètic que les condicions laborals del moment dels set que guanyen les eleccions siguin més importants, allò que decideix les dedicacions d'un ajuntament, per damunt de la suposada solidaritat amb la resta d'espanyols.
S'haurà consolidat un precedent que donarà peu que futurs regidors de l'Ajuntament d'Alaior vulguin també justificar altres conveniències personals per mitjà de la seva dedicació al poble.
Les tres dedicacions exclusives com a màxim que marca la norma, Sr. Montoro, serien 135.000 € i ja són molts. Les 7 dedicacions parcials sumen 199.800 € i el càrrec de confiança 25.760 €. S'han passat de 90. 560 € cada any, com a mínim. Suficients entre altres coses per afegir, no una sinó fins a 4 cuidadores de nit en el geriàtric, o bonificar la contractació d'un bon nombre d'aturats de llarga durada, que bona falta els fa per accedir al treball (inclòs, per cert, com a dret dels espanyols en la Constitució que tant esgrimeixen contra els seus adversaris polítics).
Són molts doblers. Però no és el més greu. Si la intenció era servir-se de la política d'Alaior per viure, per què no van ser autèntics i ho van explicar clarament quan demanaven el vot? Pot ser tenien clar que no haurien guanyat. Com anomenam aquesta manera de tractar els ciutadans d'ingenus o d'una cosa pitjor?
I no em mal interpreti Sr. Montoro, no li estic dient que els seus companys de partit del govern d'Alaior no siguin treballadors, li estic dient que com ells n'hi ha moltíssims que també tenen necessitats i no s'han muntat aquest privilegi a la seva cara. Que hi ha molts ciutadans a tot el país que dediquen moltes hores al bé comunitari sense aquestes remuneracions ni tanta ufana d'austeritat (per al altres).
