A vegades la vida et sorprèn, i quan menys t'ho esperes et proposa una aventura. Així és com va començar la nostra vida a Menorca, com un presagi de coses emocionants a viure, ara fa ja prop de set anys, i els presagis s'han convertit en vivències que ens han fet créixer com a persones desafiant-nos amb reptes que no sempre han estat fàcils.
Quan un arriba a un lloc nou, s'ha d'aprendre el nom del senyor que li ven el diari, ha de trobar la peixatera que li ven el millor peix, una botiga on hi trobi bona fruita, un bar on fer-hi el cafè, però també una escola pels fills i per descomptat una llar. A Ciutadella hi hem trobat tot açò i més, i hem fet amics i hem fet família, ens hem enamorat dels cavalls i hem compartit l'emoció de veure la font de la plaça d'Artutx tapada, ens hem fet un poc nostre el Camí de Cavalls i les cales transparents, hem bussejat en centenars de contes a la biblioteca, hem descobert aficions que no imaginàvem (ja ho diuen mens sana in corpore sano...), hem après música i hem ballat amb els tambors, hem llegit poemes per Sant Jordi i rondalles commemorant el dia de la literatura infantil, hem après que els llibres, o altres estris, no han de ser nous per que els compris, hem après a prescindir de moltes coses i a posar en valor l'imprescindible.
Qui vol aprendre en aquesta vida, aprèn i creix, a Menorca o Nicaragua, però nosaltres sempre recordarem que aquí vam aprendre algunes de les lliçons més importants, aquí perquè el ritme és diferent, aquí que no hi ha pressa, la gent és tranquil·la i aquest poble dóna prioritat a les persones, aquí on la gent sap que aturar-se i rallar una estona amb la vesina te importància.
Ara la vida ens torna a picar a l'esquena xiuxiuejant-nos que ha arribat l'hora de sorprendre'ns de nou, la vida ens empeny a començar una altra etapa, més a prop de l'altra família nostra, però per sempre més durem dins el nostre cor les persones i les vivències que hem trobat aquí a Ciutadella. Mai oblidarem que quan aquí no ens coneixia ningú vam trobar una família que ens va nomenar cosins i ens va obrir les portes de ca seua i del seu cor. Mai oblidarem l'olor d'estiu que se sent aquí el mes de maig. Sempre recordarem que els nostre fills van tenir la sort d'anar a una escola on se'ls mirava com persones plenes de potencial, que quan els nostres contes encara eren a Mallorca la biblioteca va ser la nostra salvació, ni la dolçor dels pastissets o com fer panets amb sobrassada, tampoc que la plaça de la catedral va ser un lloc de trobada per mostrar als nostres fills el pes dels valors en els que creiem. Mai oblidarem que el nostre tercer va voler néixer al centre de salut de Ciutadella amarrant-nos aquí per sempre més.
Set anys són 84 mesos que fan prop de 2.500 dies, que son milers de moments inoblidables.
Ara ens toca recomençar però sempre et durem al cor, Ciutadella!
