Ens queda una oportunitat per a demostrar que podem fer les coses bé, per unir-nos tots junts com a poble, com a santjoaners. Ens hi va el sentiment que tenim de baixar as Pla, uns sentiments tan amplis com ho és fer botar els cavalls, veure com corren els cavallers, ajudar a fer passadís, entregar les astes, voler penjar-les, mostrar les carotes i repartir-les, agafar-ne un tros, o simplement mirar, des dels escalons i des de dalt els hortals, tot l'espectacle que representen tots aquests sentiments units...!
Tots disfrutam allà baix d'una manera diferent, però a tots ens ha d'unir el mateix: fer passadís i garantir la seguretat dels cavallers quan corren. Açò és el primer i allò més important.
Jo confio en els cavallers. Ells són els protagonistes, ells són els qui es treuen el capell decidits a voler correr. I mentres ells vulguin, carreres n'hi haurà. Ells són els que tenen la darrera paraula abans de començar a córrer. Si no hi ha passadís, els esperons no clavaran i la carrera no faran. Però, si els ajudam, galoparan decidits i contents, tot agraïnt el pas que la gent els hi haurà fet.
Quan s'ensortilla vola,
Surt es bon santjoaner,
És aquell que no fà nosa
No és qui l'agafa primer...
Demostrem a tothom i a noltros mateixos que sí que podem, que podem lluitar encara per defensar la nostre festa. Els ciutadellencs i santjoaners de bravetjar en sabem, i molt, de fer bulla i festa. Ara hem de demostrar que també podem i volem respectar la Festa. Així que una crida per tothom vull fer, i deman col.laboració a tothom, enguany a n'es Pla. Tots hem de ser un, tots iguals lluitant per allò mateix...! La seguretat de cavalls i cavallers, carreres ben netes i segures, açò es el primer...! Respectem la retxa marcada, ajudem al del costat a emparar a la gent, informem del perill als què no saben què passarà...
Què més polit que veure córrer el cavall, què més polit que veure tornar els caixers en fila de dos amb la cara de satisfacció... Es hora d'anar a una, ara que encara Sant Joan està en les nostres mans. Que no es perdi per noltros, que ja hem perdut massa coses.
Quant s'ensortilla vola,
Surt es bon santjoaner
És aquell que no fà nosa,
No és qui l'agafa primer...
Si no feim nosa, si respectam, si ajudam a qui s'encarrega, si sabem fer festa, si ho sabem celebrar, si ho apreciam, si ho mostram a qui ens ve darrera...Qui serà capaç després de dir-nos que no podem tenir el premi de tornar a penjar s'ensortilla? d'agafar-la d'enterra com si tressor fos? Noltros no som protagonistes, no, però som part de la festa, i ens volem sentir orgullosos de participar-hi, respectant i estimant es valors que ens dóna Sant Joan: respecte, orgull, tradició...
Estimem i visquem Sant Joan, pensant lo gran que és. I ho és perquè és nostre! No permetem que caigui en altres mans. Cuidem d'ell. De noltros depèn.
Siscu Faner Salord
Ciutadella
