En aquest món res és etern, tot té un principi i un final. Tot és cíclic, com la vida política d'un poble que també està feta de cicles. A més, perquè uns puguin guanyar unes eleccions, d'altres les han de perdre. I ho hem de saber acceptar i assumir.
Acaba una etapa difícil i complicada a l'Ajuntament de Ciutadella, en la que hem hagut d'afrontar moltes dificultats. Els meus companys de consistori, qui ja són la meva família, i jo mateixa, hem passat pena en molts sentits. Han estat quatre anys de feina dura, de jornades de despatx interminables, de reunions i més reunions, de sessions plenàries eternes, afegits al seguit d'actes, inauguracions, presentacions... Les àrees de Cultura i d'Educació, les que jo he tingut delegades, tenen açò; són apassionants, però t'obliguen a un ritme frenètic, i no distingeixen matins de capvespres, ni dies feiners de caps de setmana. Veus molt reduïdes les teves hores lliures i sacrifiques per al poble el temps que hauries de dedicar als fills, encara que ja no siguin petits, a la parella, als pares, als amics.
En el cas dels meus fills, a qui estim infinitament, no sé si els arribaré a compensar prou mai la falta que els he fet i les vegades que m'han demanat al llarg d'aquests quatre anys que ho deixés, que volien estar més temps amb jo. Perquè no ens enganem, una mare sempre fa falta, per majors que es facin els fills.
He tingut la sort de comptar amb el suport incondicional i constant de la meva parella, a qui no agrairé prou mai la paciència infinita que ha tingut amb jo, sense ni un retret, en els mals moments (n'hi ha hagut uns quants) i en els bons. M'ha acompanyat sempre que ha pogut en tots els actes, que han estat molts. Sense ell no sé si hauria arribat al final d'aquest camí. Els compromisos hi són per complir-los, i el que vaig assumir quan els ciutadans així ho van decidir a les urnes, dipositant la confiança en el meu partit, s'ho valia. No el podia deixar a mitges.
El Partit Popular, al que estic orgullosa de pertànyer, i ho dic amb el cap ben alt, me va donar l'oportunitat i la vaig voler aprofitar, per la qual cosa em sent afortunada i agraïda. Esper no haver-los defraudat, ni al meu partit, ni als ciutadans, a qui he intentat servir des de la màxima honestedat i humilitat possibles, i el millor que he sabut. Som conscient que no ho hauré fet bé per a tothom. Açò sempre és impossible. Em podeu ben creure, però, que ha estat sempre amb la intenció de millorar les coses.
La porta del meu despatx sempre ha estat oberta per escoltar i fer el que ha estat en les meves mans per resoldre els problemes que se m'han plantejat, comptant amb l'ajuda dels tècnics i funcionaris municipals, qui amb la seva professionalitat, implicació i feina eficient, m'han aplanat el camí, m'han fet el dia a dia més fàcil, intentant salvar tots els possibles obstacles. Ja eren els meus companys i companyes de feina, com a funcionària que som, i esper que d'ara en endavant, quan torni al meu lloc de l'Ajuntament, siguem millors companys encara.
Aquesta ha estat una experiència que m'ha proporcionat satisfaccions i m'ha fet créixer a nivell personal, m'ha brindat l'oportunitat de viure de primera mà moments irrepetibles, de presenciar d'aprop els esdeveniments més importants i emocionants com a ciutadellenca. He conegut persones que mai m'hagués imaginat poder conèixer. He tractat gent excepcional, que d'altra manera no hagués estat possible.
No vull deixar de banda la trentena de parelles que he casat en aquests quatre anys. Em sent honrada com a regidora del Consistori al que he representat, que m'hagin escollit a jo per oficiar un acte, on dues persones adopten una de les decisions gairebé més importants i transcendentals que es poden prendre en la vida. Som conscient del que representa aquest fet a nivell personal, i les guard totes en un raconet del meu record.
