Caritas Diocesana de Menorca, davant la tràgica mort de 400 persones en aigües del Mediterrani, en la seva fugida cap a Europa, vol expressar un cop més, amb renovada rotunditat, que no volem ni podem acostumar-nos a aquests fets.
No acceptem que aquests dramàtics successos siguin notícies breus d'un informatiu que donen pas a les següents. Ni que es limitin a la publicació recurrent d'imatges anònimes, de xifres o de dades. Cadascuna d'aquestes 400 persones ofegades -entre les que hi ha menors d'edat, molts dels quals viatjaven sols- tenien nom, família. Eren amos de la seva pròpia història i dels seus somnis. Eren éssers humans com nosaltres, únics i irrepetibles. Com a creients en Jesucrist, no podem oblidar que eren germans i germanes nostres.
Cap dels morts havia pres lliurement la decisió d'embarcar cap a Europa. Per la seva procedència, sabem que la majoria fugien de la guerra, de les matances, de la desraó dels conflictes que difonen diàriament, gairebé com una macabra salmòdia, els mitjans de comunicació.
No per repetides, perden valor davant aquesta tragèdia l'exhortació del Papa Francesc amb ocasió de la tragèdia de Lampedusa: «Que a ningú li falti el socors necessari». Un vegada més, però, hem d'afirmar de manera rotunda que aquestes 400 morts es podrien haver evitat. Tots sabem, i els responsables de la Unió Europea també, que els dispositius de recerca i rescat establerts, a més d'insuficients, són la conseqüència de reajustaments pressupostaris. Qui tindrà la valentia d'avaluar aquesta decisió? Quin està sent el preu?
Al mateix temps que convidam a tota la comunitat eclesial i a la societat en general a unir-se en oració per tantes vides perdudes, expressam el nostre dolor, la nostra solidaritat i el condol a les famílies afectades. I fem una crida a mantenir viva la sensibilitat, a no deixar de «patir-amb» tots aquests homes, dones i infants que assumeixen riscos perquè volen simplement viure amb dignitat i en llibertat.
Si hi ha alguna cosa veritablement aliè a l'Evangeli és la «cultura del descart» que impregna avui la nostra societat. Aquestes 400 persones mortes al mar no eren «descartables», ni són «sobrants» socials, sinó éssers humans imprescindibles per construir la societat justa i fraterna en què creiem.
Que descansin en pau. Que descansin en Déu. I que nosaltres no ens cansem de treballar per una societat més digna i justa per a tots, sense exclosos.
