Fa pocs dies parlant amb una persona coneguda i comentant els diferents escenaris electorals d'aquest 2015, m'explicava que s'anava decidint de cada dia a votar a partits a l'esquerra del PSOE, ja que li pareix que altres formacions, (sigui PSM o Esquerra Unida) la seva opció es més d'esquerres i clara que la dels socialistes.
Així i tot té ben clar aquesta persona que no se poden comparar el Partit Popular amb els socialistes, encara que se vagi dient que tots dos son iguals. No és gens igual la política que practiquen els populars des de les nombroses institucions que governen i comanden amb molta arrogància i prepotència, fent retallades sense to ni so, obeint mansament la imposada estabilitat pressupostaria , amb lleis i normatives retrògrades, que augmenten les desigualtats socials. Les diferencies son ben notables en les poques institucions, on altres partits exerceixen la encomana de governar.
D'ençà les passades eleccions europees del 2014, el bipartidisme que havia dominat quasi totes les esferes del poder polític els darrers trenta cinc anys, ara està amenaçada la seva hegemonia i es possible que entrem en una nova etapa mes fraccionada políticament i que creixin noves formacions polítiques que entrin als nous parlaments i ajuntaments que ben aviat renovarem.
Per tant, tindran que ser necessaris pactes i acords per poder governar en serietat i eficàcia, en les diferents institucions a partir del pròxims mesos. Tindrem que aprendre i practicar la cultura del pacte, sense imposicions tant ideològiques com numèriques i cercar les millors solucions per afavorir la reducció de les desigualtats socials i el millorament de la qualitat democràtica, impulsant la participació activa de la ciutadania.
Tornant al tema inicial, de qui és més o manco d'esquerres, les persones o els partits de vegades són qualificats en funció de postures i actituds avantguardistes que criden molt la atenció pública i mediàtica, i no sempre aquestos pronunciaments tenen continuïtat.
Actituds com pot ser un accentuat republicanisme o de una defensa aferrissada del medi natural, participar constantment en protestes o manifestacions, pot ser un bon revulsiu, encara que si falta constància i concreció, anirà perdent força i continuïtat.
Jo penso que ser d'esquerres, se demostra en uns compromisos bàsics i permanents de justícia, solidaritat, llibertat. Per ser d'esquerres es convenient i totalment compatible estar afiliat a algun partit o sindicat, portant al si de la respectiva entitat les necessitats i demandes de la ciutadania. És ben necessari treure els sectarismes i dogmatismes excloents que de vegades conviuen en el sí dels partits o entitats. Ser d'esquerres es creure i lluitar en i per la democràcia representativa com a principal formula de resoldre i millorar les demandes soci- econòmiques de avui dia. També es ser d'esquerres, estar disposats a formar part de alguna candidatura i treballar políticament amb lo relacionat amb campanyes electorals, aportant idees i iniciatives honestes, sense esperar ni cercar res a canvi.
Penso que lligats a compromisos sociopolítics d'esquerres contribuirem a fer una societat mes igualitària i justa. Aquesta tasca la tenim a mà i convé aprofitar el màxim aquestos dos mesos, cercant uns bons resultats electorals, encetant noves maneres de fer política amb mes justícia, transparència, participació i solidaritat.
