L'Ajuntament d'Alaior es congratula del premi Anita de Teatre que li acaba d'estar atorgat a Queralt Albinyana com a actriu revelació pel seu paper a l'obra Lucrècia, de Joan Ramis.
Aquesta obra fou estrenada a Menorca en motiu del 25è aniversari de la fundació de l'IME, celebrat com a tal al mes de novembre de 2011. Pocs mesos més tard, l'Ajuntament d'Alaior va fer també la seva aposta per representar la versió completa d'aquesta peça neoclàssica d'excepcional valor dins la literatura en llengua catalana i va programar dues funcions, una d'elles reservada exclusivament a estudiants.
Lucrècia suportava un peculiar silenci secular. Escrita en 1769, el seu manuscrit havia quedat relegat en els prestatges fins a que, a partir d'una còpia que s'havia dut a Barcelona, el filòleg Jordi Carbonell va tenir constància, va investigar i proposar una primera edició moderna, que es publicaria el maig de 1968, quasi bé commemorant l'efemèride del bicentenari de l'obra.
Malgrat aquell rescat, encara van haver de passar més de quaranta anys fins a que un grup d'actors menorquins, baix la direcció de Sergi Marí, s'atrevís a posar en escena un text que oferia com a primera complicació el fet d'estar construït a base de versos alexandrins, segons els patrons del neoclassicisme francès.
A Alaior, l'obra es va representar a l'antiga església de Sant Diego, adornant la celebració de la Diada del Poble d'Alaior, el 27 d'abril de 2012. L'espai es va adaptar a les recomanacions del director, de manera que l'escenari formava un quadrilàter central i el públic envoltava tota l'escena, preciosament emmarcada en un espai molt neutre que brinda l'arquitectura del temple. Les circumstàncies van voler que Queralt Albinyana hagués de fer aquestes representacions a pocs mesos d'estrenar-se com a mare. Encinta, idò, havia de interpretar el dramàtic paper d'una dona violada i ultratjada per un tirà, el rol d'una Lucrècia que es rebel·la, suïcidant-se, davant la injustícia. És una Lucrècia que personifica la metàfora de la revolta per fer prevaler l'honor i la dignitat davant formes d'opressió.
Si la representació de l'obra ja suposava una aposta arriscada, més encara ho havia de ser si tenim en compte que els joves estudiants, primer, i després el públic en general, havien d'encaixar una peça rimada, amb un ritme i cadència poc freqüent, per no dir desconegut, escrita en un llenguatge de fa dos segles, amb una posada escènica pluriangular, amb abundància de monòlegs, escassos elements d'attrezzo i sense cap assistència possible per a millorar l'acústica... pur teatre a cappella. Totes aquestes complicacions, en comptes de ser inconvenients, van ser salvades per la brillant actuació de la companyia sencera i particularment de Queralt Albinyana que, quan actua, viu el drama de la mort de Lucrècia com si fos a la seva carn. L'emoció en gradació ascendent va impregnar l'ambient i commoure el públic.
Alaior va gaudir Lucrècia amb orgull, tractant de desfer prejudicis mecànicament instantanis, més polítics que reflexius i gens atents a la realitat. Amb la satisfacció, també, d'haver estat bressol d'una actriu polifacètica que encara creix i a qui durant aquest mandat encara ens sorprendria amb la presentació del seu primer disc, de blues.
Ens alegrem, infinitament, del guardó que ha rebut aquests dies Queralt Albinyana i que ben mereix la companyia sencera que ens va fer partíceps privilegiats i avantatjats d'una gran obra amb peripècia pròpia. Però a més volem destacar que amb aquella «Lucrècia», d'ençà l'estrena, des de l'Ajuntament hem tractat d'instituir una data fixa dins el calendari anual (sense perjudici d'altres oportunitats, que també hi són) per a oferir teatre, dins el marc de la Diada d'Alaior. Així és: a finals d'abril, per a tot públic -- i molt especialment pensant en els estudiants ja de tota edat--, perseverant en la idea, hem aconseguit configurat una Setmana del Teatre. Enguany, per cert, entre d'altres aportacions, tornarem a tenir, a Rodo Gener, que intervingué a Lucrècia, com a actor d'una obra moderna de factura clàssica, «Jo Odisseu».
Aquest és un altre tipus de reconeixement, que dediquem a la companyia i a Queralt.
En l'estel·la de Lucrècia, visca el teatre!
