Quan surten noves etiquetes per anomenar allò que és prou conegut, és que alguna cosa negativa passa. Per exemple, anomenar verdura «ecològica» a aquella que senzillament no porta pesticides, ni és transgènica i, a més, són varietats locals sembla incomprensible, perquè estem xerrant de la verdura de tota la vida. Però ja ens estem acostumant a què passin aquestes coses. Açò és degut a les greus amenaces que posen en qüestió la supervivència del que creiem important.
El mateix passa actualment amb el petit comerç de tota la vida, ara anomenat comerç local o comerç de proximitat. Quines avantatges té el comerç de tota la vida davant les agressives campanyes comercials de grans multinacionals, de les vendes per internet, dels viatges de compres, per exemple? Sempre s'ha xerrat de coses prou importants com el tracte personalitzat, la confiança amb el comerciant o la pròpia proximitat i contacte amb la botiga i el botiguer. Però hi ha quelcom encara més important. I és la pròpia riquesa que es genera entre els propis ciutadans d'una mateixa comunitat. En aquest cas la de Menorca.
Si es segueix la línia actual, les grans cadenes comercials hauran guanyat la partida i d'aquí pocs anys els botiguers autòctons aniran desapareixent o bé es convertiran en franquiciats. Ja està passant, i en pocs anys, tots treballarem per aquestes grans marques o cadenes; unes poques persones dominaran el sector alimentari, unes poques el tèxtil, unes poques el dels mobles, etc. Per tant, les desigualtats socials seran encara majors. Açò no és cosa del futur, açò ja és una realitat que ha començat arreu i a Menorca que es va pronunciant més cada dia.
Tots els doblers que passen per mans menorquines són ingressos que revertiran en la pròpia economia illenca. El carnisser menorquí que obté uns justos beneficis per la seva feina, comprarà roba a botiguers d'aquí (donant feina al respectiu personal), que alhora anirà a sopar a un restaurant (també donant feina al seu personal), i que alhora podrà contractar diversos serveis, siguin sanitaris, per fer una remodelació a casa, per exemple, i el manobre o infermera per tancar la cadena hauria d'anar a comprar al carnisser menorquí. En definitiva que la cadena econòmica menorquina fluirà i es regenerà i els doblers s'aniran reinvertint en noltros mateixos o en els nostres fills i familiars creant llocs de treball.
Entre tots sumam! Així que, en definitiva, o ens estimam i recolzam el que és nostre o al final ens acabem empobrint més cada dia en benefici d'uns pocs que ho aniran controlant tot. Des de Ciutadella Antiga hem iniciat una campanya anomenada «Suma't al comerç local» amb cares de botiguers i clients autèntics, sense artificis. Ha arribat el moment de reinvertir amb noltros mateixos, amb els teus.
I tu, et sumes?
