M'encanta l'anglès de Toni Blair o el de David Cameron però confés que moltes vegades som incapaç d'entendre una paraula del cockney de Londres o de l'anglès de determinats slums. Ho coment perquè malgrat que admir l'elegància de determinants sociolectes britànics pens que el menyspreu per l'anglès americà que darrerament he detectat a Menorca està totalment errat. Un dia un amic em comentava que era una llàstima que els nostres fills tinguessin sempre assistents de conversació americans a l'escola. Un altre dia un conegut em va demanar que li ajudàs a trobar un assistent de conversació pel seu fill i quan n'hi vaig presentar un d'americà no li interessà gens. No fa gaire la meva filla em comentava que a escola li havien corregit la seva fonètica americana, no per defectuosa sinó explícitament per americana.
Evidentment no som entès en didàctica de la llengua però tenc la impressió que aquesta preferència per l'anglès britànic és un error si no partim de la premissa que l'anglès que han d'aprendre els nostres fills s'ha d'enfocar exclusivament a la seva utilitat com a cambrers de britànics de la indústria turística balear. Si tenim un poc més d'ambició respecte de la funcionalitat de l'anglès pens que és fàcil veure que una orientació americanitzada serà molt més eficaç per a la didàctica de la llengua i implicarà esforços molt menors (i manco esforç vol dir també necessàriament millors economies) . Per què?
En primer lloc perquè els assistents de conversació que contracten a les escoles són molt majoritàriament americans i açò és així perquè aquestes persones- normalment joves que acaben de graduar-se en carreres de lletres a les universitats americanes-venen interessats per aprendre castellà. Aprendre castellà a EEUU és una cosa important per mor de la important comunitat hispana que hi viu, en canvi els britànics no tenen gaire interès. Aconseguir assistents de conversació americans és senzillíssim, en canvi aconseguir assistents britànics és molt més complicat. Els meus fills sempre han tingut assistents americans a primària. Açò mateix passa a l'escola on la meva dona exerceix la docència. M'imagin que la situació és igual a totes les escoles amb l'excepció dels centres del programa del British Council . No entenc com a una escola de Maó on han tingut successivament assistents de conversació de Pensilvània, Wisconsin, New York, Texas i Florida es poden plantejar que els estudiants emprin fonètica BBC.
En segon lloc trob que americanitzar l'ensenyança de l'anglès serà més eficaç perquè el recurs més barat per a la seva didàctica és la televisió i el 99% de les produccions que poden veure els al·lots en anglès pel sistema dual dels canals de televisió espanyols són americanes. Per tant, per què malmetre la fluïdesa dels al·lots forçant una fonètica britànica que no senten mai? Deixem-los que rallin anglès Shake-it-up, Good Luck Charlie o Ant Farm que s'ho passaran molt bé. Insistesc, sense tenir coneixements formals de didàctica de la llengua , entenc que el que s'ha de fer és desintel·lectualitzar l'aprenentatge de l'anglès. L'anglès ha de sortir espontàniament escoltant-lo i rallant-lo molt i forçar la fonètica en la direcció d'un estàndard lingüístic BBC o d'un determinant dialecte o sociolecte molt concret que tenen poquíssimes oportunitats de sentir em sembla un despropòsit .
A les escoles d'anglès per a persones estrangeres d'Anglaterra tenen perfectament clar que la majoria dels estudiants empraran la llengua anglesa per comunicar-se amb parlants de llengua no anglesa. Si ells ho tenen clar, per què obsessionar-nos aquí amb l'elegant fonètica de la Reina d'Anglaterra si no aconseguim nivells de fluïdesa mínimament acceptables?- Que rallin anglès de Pensilvània, de Texas, de Bombai, d'Ant Farm o de Shake it Up, però que rallin.
Pens que els pares menorquins ens podem donar per satisfets si els fillets aconsegueixen evitar els vicis de la fonètica o morfo-sintaxi TIL, l'horrorosa fonètica i morfo-sintaxi que massa vegades escolten a les escoles i que comenten amb un rieta per mor de l'ocurrència d'uns governants que d'un dia per l'altre han obligat a explicar a l'escola en anglès sense posar els recursos necessaris.
