Qui pensi que va a veure la presentació del darrer disc dels 6 de ponent, va molt equivocat...!
Qui vagi a veure el concert, tant de dia 12 com de dia 14 de juny, veurà la culminació d'una feina feta durant molt d'anys on el producte final és... L'AMISTAT.
Sí, ho pos en majúscules perquè ells sis transmeten aquest sentiment. Es la seva manera d'entendre la vida. Un sense l'altre no són res, es necessiten «tots», només que en falti un ja no és el mateix , són sis complements que units formen un gran grup, un grup d' inseparables amics .
En Paco..., és poesia pura, és menorquinitat autèntica, sap transmetre tot el que el seu cor sent en paraules escrites. És com un ca de caça que tot ho vigila i veu, i si algú desafina, tot d'una avisa al mestre perquè pugui fer ses oportunes correccions.
En Ricardo..., tan seriós que sembla... És es més moderador, és l' engranatge que uneix tot es conjunt. Només per poder tenir el grup engrescat i reunit seria capaç de sonar i sonar fins que els dits li retjassin sang. És un homu amb veu de baix, és un homu gros, però amb un cor d'infant.
En Quim..., té molt de mèrit. Ha hagut d'adaptar la seva veu clàssica per poder cantar el registre dels Sis de Ponent. Ell és tot música, ha encaminat la vida cap aquest camí, la música l'omple i el fa feliç.
En Bep Camps..., és l'enllaç entre un i altre. Ho fa anar tot bé. És la nota que atraca un amb l'altre, sempre el sents i mai hi és. És la broma, la picardia, l'amistat personificada.
En Gabi...., és la veu, quan ell canta tothom calla i quan no canta frisam que calli. És sentiment pur, capaç d'entrar-te dins les venes i fer-te escarrufar la pell com si res. És el perdigot que amb el seu reclam tothom replega. És un sentiment d'unió, que dona sentit a una cançó.
En Pere...., és música, ell no respira, ell fa música. Va néixer amb un do, i amb hores i anys de feina s'ha convertit en mestre, company, amic dels amics... Ell és l'escala musical, l'acord que ajunta totes les notes: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, «Sis de Ponent»...!
He tingut la sort d'escoltar-los, de veure qualque assaig, de compartir sensacions. Estan nerviosos, no saben si la gent encara els recorda, si el públic entendrà el seu nou disc. Ho volen fer molt bé per poder tornar a agradar a la gent. El que no saben és que ja han triomfat! Ho han aconseguit! Treuen a la llum el significat de la seva música, el seu dia a dia.
Tota la feina feta només té una finalitat... la continuació de la seva gran amistat...! Així que: sortiu a l' escenari i mostrau a tothom sense por, com sona una cançó feta des de la unió i l'amistat, en definitiva: des del cor.
I pensau que avui i sempre teniu a la família i amics en el contorn i açò és el més polit del Món.
Felicitats per viure i donar vida!
