Fa tres mesos, un col·lectiu ampli de persones de diferents sectors ens varem reunir per fer una crida pública al Consell insular i demanar un diàleg que permetés disminuir la inquietud social en relació als efectes de les obres previstes sobre la carretera general.
Aquesta plataforma de ciutadans va presentar una proposta alternativa basada precisament en el disseny del projecte que havia estat seleccionat inicialment pel propi Consell insular, així com en els informes tècnics recollits durant la seva tramitació, però la proposta va ser rebutjada per l'equip de govern al·legant motivacions tècniques.
La realitat al món mostra que hi ha moltes maneres de fer carreteres. No és un únic model el possible ni un de sol el recomanable. Al final, les decisions raonables es prenen posant sobre la taula la solvència tècnica i contextualitzant els problemes. És a dir, les decisions no són competència dels tècnics, en tot cas les justifiquen o validen sota contracte, però no són els que impulsen les iniciatives ni els que les voten.
Per aquests motius lamentam que la resposta institucional hagi volgut derivar el debat cap a qüestions tècniques. El diàleg hauria de formar part consubstancial de la política, i la recerca de consens requereix primer de tot voluntat de parlar dels temes conflictius.
El projecte que s'ha adjudicat en el tram de Maó a Alaior continua contemplant quatre rotondes de doble nivell. Aquesta plataforma ciutadana va demanar la reconsideració de tres d'elles: l'Argentina, Rafal Rubí i Biniai. Ens preocupen aquestes intervencions perquè es troben allunyades de nuclis principals, en ple sòl rústic on el paisatge i la integració de les actuacions és fonamental.
Ens preocupen també perquè la il·luminació que acompanya aquests tipus d'enllaços representarà una altra alteració important el vespre, així com una despesa considerable que caldrà assumir d'ara en endavant i per a la qual no hi ha cap partida que provengui de l'exterior.
Especialment xocant resulta la rotonda de dos pisos prevista vora Biniai, on no hi ha cap creuer de camins ni cap entrada principal. Aquesta infraestructura, molt discutida en diversos informes tècnics durant la tramitació, es vol construir a partir d'eliminar l'actual sistema de canvi de sentit que hi ha actualment al creuer de Talatí, 1.500 metres més proper a Maó. Traslladar aquest punt i haver d'anar a canviar de sentit a Biniai vol dir afegir uns 3 quilòmetres al trajecte de les dotzenes de vehicles que van diàriament cap a Maó quan surten de l'estació de butà o del nucli d'hortals, així com també a tots aquells que venint de Maó vulgui anar al poblat prehistòric proper. Unes condicions que no és difícil endevinar que poden incitar a vulnerar la prohibició de girs a l'esquerra que l'equip de govern vol instaurar.
Aquesta plataforma ciutadana que incorpora un ample espectre social de persones, segueix pensant que resultaria més prudent millorar l'actual canvi de sentit de Talatí i abandonar la intervenció prevista vora Biniai. Continuam creient que es poden fer intervencions que compleixin els paràmetres de seguretat però que no representen impactes sobre el territori com els que ara es preveuen.
Demanam a l'equip de govern del Consell insular que faci l'esforç d'estudiar sistemes per minimitzar la transformació de la imatge paisatgística de Menorca i que ho tengui present no només en el tram de Maó a Alaior, sinó també en la resta de projectes que van des d'Alaior fins a Ciutadella. Ens hi jugam molt i no convé actuar per conjuntures puntuals.
Tornam a sol·licitar al president del Consell insular que intercedeixi i obri una taula de diàleg que sigui sensible a introduir canvis en aquells punts que estan generant inquietud social.
