Com avançàvem en l'escrit anterior, la principal amenaça que penja avui sobre el model educatiu dels 0 als 3 anys a Menorca ve directament de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local i de l'aplicació que se'n pugui derivar.
Hem de tenir en compte que el model menorquí d'escoletes, que ha merescut el reconeixement explícit a nivell estatal i és objecte d'enveja sana per la comunitat educativa de la resta de les Illes Balears, s'ha configurat històricament en base al treball i el compromís conjunt de les associacions de mares i pares i de les docents, i ha reeixit amb les aportacions i el compromís clar i decidit dels ajuntaments.
Perquè a Menorca han estat aquests, amb la seva condició d'administració més propera als ciutadans i als problemes que afecten la seva quotidianeïtat, els que amb el temps més han anat proporcionant instal·lacions i finançament per a una competència que a cap administració li era assignada com a pròpia. Només amb el pas dels anys s'hi va afegir, de forma moderada, el Consell insular i, molt més tard (i en proporcions encara més ínfimes) el govern autonòmic.
Be idò, la nova Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local sembla que vol donar la volta a la realitat menorquina: atorga la competència en educació 0-3 a l'administració que sempre s'ha mostrat menys implicada i que manco recursos aporta a l'educació de 0 a 3 anys del nostre municipi. I ho fa de manera exclusiva (i també excloent, segons la interpretació que es faci de determinat article), deixant els ajuntaments i el Consell insular en segon pla i a mercè de la voluntat de l'executiu autonòmic de torn.
La nova realitat normativa pressuposa, idò, un possible escenari de desnaturalització en relació a l'entramat social, educatiu i institucional sobre el qual s'ha forjat el model actual; l'allunyament dels centres de decisió en relació a quelcom tan proper com és l'educació de 0 a 3 anys; una inevitable disminució de l'eficiència en la gestió dels recursos; la dilució de les escoletes menorquines en un model d'àmbit balear que pot estar més mal gestionat, pitjor finançat i més aliè als estàndards de servei amb vocació educativa i, en definitiva, a un retrocés en aquesta etapa educativa en tots els sentits possibles de la paraula.
Per tot plegat, pensam que la solució no pot venir de ningú més que dels propis actors i creadors del model. Si volem unes escoletes arrelades als municipis, mantenint la marca de qualitat del moviment educatiu menorquí de 0 a 3 anys, necessitam imperiosament la implicació dels actors que han fet possible aquesta realitat: mares, pares, educadores, cooperatives i ajuntaments, amb una presa de rellevància del paper del Consell insular com a institució naturalment menorquina i compromesa.
És imprescindible, per tant, un enfocament i una acció coordinats dels actors esmentats per tal d'aconseguir la màxima delegació competencial possible al Consell insular i als ajuntaments, amb la finalitat de garantir decididament el model actual d'escoletes.
