El menjar a domicili

A dia d'avui ja està enfadada, i molt, per açò m'ha demanat que faci aquesta carta. I m'ha dit concretament: «Jo no deman menjar d'hotel, deman menjar de pobre, però bo» i a mesura que va recordant el que li han portat segueix el seu argument dient: «Duen un plat ple de verdura amb un sucarel.lo... a vam si jo als meus fills en aquellos tiempos els hagués donat aquest sucarel.lo, què hauria estat? El desastre, hauria estat!». Ella es refereix als anys 50 quan Espanya es començava a recuperar tímidament d'una dura postguerra i quan encara anava a buscar l'aigua d'una font pública, es suposa que hem evolucionat molt des de llavors. Segueix el seu relat i em diu: «Me diuen que me vindran a veure i aquí no ha vingut ningú, es passen la pilota d'un a l'altre, si jo pogués caminar ja hi hauria anat... ahir estava molt enfadada, perquè fa dos dies que me duen les mateixes mongetes verdes, són d'un dia per s'altre...». Fa una pausa i continua: «Déu m'ho n'enguard, si hi hagués anat hauria fet llarg... del que els hi hauria dit...», fem unes rialles ella i jo només d'imaginar-ho, i ella em diu amb el cap baix: «Ara en serio, jo hi venc d'acord en pagar lo que pagam, i ho entenc que han retallat, però jo també vaig retallar molt per pujar sis fills i mai vam menjar una cosa tan dolenta com ara».

Aquí queda el testimoni d'aquesta s'àvia que està molt indignada i que no pot prescindir del servei perquè com ella mateixa diu: «Just puc fer quatre passes i no m'aguant dreta, com he de fer el dinar? M'hi fotria jo dins l'olla», ho fa amb un toc d'humor que sempre la caracteritza. Cada dia es mira el cuiner Arguiñano i el cita dient: «El cuiner de la tele ja ho diu: 'la comida hay que hacerla con cariño y amor».