Cartas de los lectores

Durante estos meses de verano Alaior, Menorca y muchos de los turistas que nos visitan, han podido observar la historia y la trascendencia del mundo de la fabricación del calzado en un municipio como Alaior, que se ha expuesto en el Centre de Cultura Sant Diego.

No cabe duda de que muchos lo hemos visto con un alto grado de nostalgia, pero sobre todo hemos podido ofrecer a generaciones, que ya no han vivido estas épocas, una visión de lo que era social, económica y culturalmente la industria del calzado en nuestro municipio.Maquinaria, fotografía, zapatos, pero sobre todo muchos recuerdos, han salido de desvanes y armarios para que todos podamos hacernos una idea de la dura vida de generaciones de cortadores, aparadoras, zapateros y empresarios del calzado, que hicieron en gran parte posible la realidad de nuestro municipio. El título de la exposición incluía la frase "història d'un ofici, història d'un poble" y solo con observar la cantidad de historias personales que contiene la exposición lo único que puedo decir es que creo que ha cumplido al pie de la letra con su título y cometido.

Si bien he tenido la suerte de ser uno de los instigadores de esta exposición, no quería dejar de agradecer a todos los participantes en la muestra su implicación desde el primer momento para hacerla posible y poder mostrar la visión más completa de los recuerdos de una época. Zapateros, y sus familias, se acercaron desde el primer momento al proyecto para aportar su parte de la historia y formar una tesela que, como mínimo yo, guardaré siempre con mucho cariño.

Quería agradecer al Ayuntamiento de Alaior, y en particular a la Concejalía de Cultura, la propuesta del germen de esta muestra, y el hecho de habernos facilitado un espacio verdaderamente singular del municipio para exponer este trozo de nuestra historia. En el mismo sentido a la brigada municipal que participó con el mismo empeño e ilusión que nosotros mismos para hacer posible esta exposición.

En particular también quería agradecer, como ya hice el día de la inauguración, a Ramón Fresneda su participación desde el minuto cero en la organización de la exposición, así como agradecerle la cantidad de horas en las que me ha acompañado recuperando este patrimonio y preparándolo para que pudiese ser expuesto de la manera más digna posible.

Al Instituto Tecnológico del Calzado (INESCOP) por habernos cedido la espectacular muestra de calzado gigante que ha embellecido nuestro pueblo durante estos meses de verano, así como a Acciona-Transmediterranea,Transportes Mascaró Morera, Menorca de Publicidad que han hecho posible que estas piezas impagables se hayan podido exponer en Alaior y hayan tenido la trascendencia que han tenido en toda la Isla.
A las familias y zapateros que han participado con sus piezas y anécdotas personales, primero agradecerles su predisposición y ayuda en todo momento, antes y durante la exposición, y ante todo agradecerles el haber conservado hasta nuestros días piezas de un valor histórico impagable. También a todas las personas que han colaborado de las más diversas formas hacer posible este evento. Espero no olvidarme de nadie, pero en cualquier caso quiero agradecer públicamente la participación de la familia Timoner Florit (Timoner España), Arturo Pons (Pons Timoner) Joan Mascaró (Gomila Meliá), Ana Giménez (Juan Vadell), Antonio y Juan Juanico (Calzados Juanico), Antonio-Bego-Rosa-Arança Gornés (Cas Aliats), Bernat Pons (Borrasos), Dante Mercadal y Vicente Caules (Davo), Xisca Genestar y Milagros Florit (Hialor-Can Quevedo), Lali Pons (Hijos de Lorenzo Pons Cavaller), Juan Meliá (Melfor),Lorenzo Vidal (Juan Vidal Meliá), Hnas. Juanico (Nols), Lucía, Margarita Milagros, Carmen (Pedro Petrus), Laurecia Seguí (Calzados Toribio), Nazario Riudavets (Calzados Riudavets), Milagros (Calzados Esbert), Águeda Gomila (Calzados Pablo Gomila Sintes, Can Pau Toi), Carlos Giménez, Antonio Mascaro (Mascaró Hermanos), Sito Quintana (José Quintana Vinent), Familia Pons Quintana (Santiago Pons Quintana S.A.), A.Palliser, Fusteria Joan Sintes, Fusteria Joan Alles, Sebastián Garriga, Tiago Reurer, Tarsa, Manolo Taltavull, José Sintes, Domingo Enrich, Joan Camps Mestres, Pedro Mercadal (Dalrit), Cooperativa San Crispín, Associació de Fabricants de Sabates de Menorca (Pime), Poncio Palliser, Biel Garriga, Antonia Taura, Juan Pons Jover, Cosme Sans, Juan Fernando Palliser, Familia Subirats, Magdalena Enrich,Carmen Vives, Familia de Liberto Pons.

No quiero olvidarme de todas las personas que han visitado la exposición durante este verano y que han dejado cientos de mensajes de agradecimiento y felicitación en el libro de visitas de la exposición. La verdad es que resulta emocionante ver, no solo a amigos y vecinos de Alaior y Menorca, sino a multitud de personas de la Península, así como de múltiples países europeos y de más lejos, que han dejado una nota que les agradezco en nombre de todos los que hemos participado en esta exposición.

Finalmente, como podéis comprender, estaría orgulloso y creo que sería un sentimiento compartido con muchos vecinos de Alaior y de Menorca, que esta exposición tuviera continuidad en el tiempo. Espero que junto con todos los participantes, y con el Ayuntamiento de Alaior, podamos encontrar la ubicación para un futuro museo del calzado de Alaior, en el que muchos de estos recuerdos puedan tener un taller nuevo en el que convivir.

La exposición seguirá abierta hasta este domingo día 15 de septiembre, por lo que invito a los que todavía no hayáis podido verla a que visitéis esta pequeña parte de Alaior y de nuestra historia, y sobre todo una gran muestra del empuje y esfuerzo que siempre ha caracterizado a nuestro pueblo.

Santiago Pons
Quintana Palliser
Alaior

Senyora Camps el millor que pot fer és dimitir

Senyora consellera, moltes gràcies per desitjar-nos bona sort, cregui que la necessitarem, perquè tal com estan deixant l'ensenyament, només la bona sort podrà fer que el curs vagi bé.A jo també m'agradaria ser optimista, però el meu fill estudia en un institut on no hi ha director, un molt bon professional, perquè aquest va aprovar el que molts pares vàrem votar abans de l'estiu, i vostè ni tan sols el deixa entrar a l'institut.

Quina és aquesta garantia total? En una illa on el delegat va dimitir, i vostès varen dir que s'havia jubilat.

Quina és aquesta preparació que esmenta? Si dilluns hi ha convocada una vaga.
Senyora consellera, en tost de perdre el temps escrivint cartes als pares, negocii amb els professors, i escolti els que són professionals d'un tema del qual vostè amb la seva experiència educativa i laboral poca cosa en pot saber.

Ja ha fet prou mal, aquest curs ja comença malament, perquè els professors i directors han hagut de dedicar les seves energies a coses que no són la preparació normal del curs, que no és gens senzilla, sobretot amb les retallades.

Per cert senyora consellera, quant ha costat la campanya publicitària del TIL, pagada amb els nostres doblers? Jo personalment hagués preferit que els al·lots del "Pasqual Calbó" i d'altres escoles poguessin seure en cadires.

Per tot això crec que el millor que pot fer per l'educació pública és dimitir.
Atentament.

Gina Vergés Farreró
Maó

Al senyor Antoni Camps

En primer lloc dir-li que li escric emparada pel fet que no tenc cap fòbia al castellà, com tampoc la tenc al català (som totalment bilingüe per circumstàncies familiars i me'n sent molt orgullosa); sí que li he de reconèixer que puc arribar a ser radical, però no per motiu de seguir les consignes que em dicta cap partit polític , ho puc ser quan pens que s'estan cometent injustícies, s'està negant el diàleg o fins i tot es prenen decisions que pens podrien servir d'exemple en els manuals de Dret Administratiu que expliquen el tema de la 'Desviació de Poder'.Tenc tres fills i per a ells desig, defens i reclam una educació pública de qualitat; entre els aspectes a millorar, sens dubte, l'adquisició de competències en llengües estrangeres. Per assolir aquest objectiu ja existeixen programes que funcionen molt bé, per exemple el "British" i les "Seccions Europees", no cal inventar res, dotin de recursos la Conselleria d'Educació i ampliïn aquests programes a tots aquells alumnes que voluntàriament s'hi vulguin acollir.

Respecte del fracàs escolar, sospit que la manca de reflexió sobre raons sociològiques i econòmiques és interessada i no fruit de l'oblit.

Pel que fa al sou i horari dels professors, que precisament vostè, polític professional, en faci d'aquest tema una consigna de lluita per a la resta de "mortals", cregui'm ofèn la nostra intel.ligència.

Ja per acabar, el darrer paràgraf del seu escrit és una amenaça en tota regla, me pot dir què en farà de la llista de professors radicals, adoctrinadors i vessuts que secundin la vaga? Els hem de prevenir d'alguna cosa més?

Cristina Gómez Estévez
Maó

Senyor Bauzá, senyora Camps

Des de la perspectiva de la meva edat, tenc 67 anys, i després d'haver dedicat bona part dels darrers 40 anys, de forma més o menys activa a la vida pública, a través de partits polítics, sindicats i inclús formant part d'institucions (Ajuntament) voldria fer-lis unes observacions respecte el problema creat aquest darrers dies en la posada en marxa del curs acadèmic.

En primer lloc, abans de ser vostè nomenat president, president de tots el balears i no solament dels votants del PP, vaig llegir el seu programa i vaig acudir a diferents mítings electorals que van tenir lloc a Ciutadella. Ni en el primer ni en els segons es fa esment en cap moment de l'aplicació del TIL

En segon lloc, senyor president, senyora consellera, haurien de reflexionar vostès un poc sobre el que està passant, una volta pràcticament tota la comunitat educativa de les Illes, els consells escolars, les associacions de pares (i no vull afegir els sindicats i partits polítics, doncs la meva intenció no té res a veure amb el que no sigui purament acadèmic) han sortit al carrer a demostrar el seu desacord amb l'aplicació de dit TIL

En tercer lloc, senyor president, senyora consellera dir-lis que crec que està fora de tota mesura l'expedient obert als directors dels instituts de Maó i més després de la sentència dictada per la Justícia.

En quart lloc, senyor president, senyora consellera, com a avi crec que estaria molt content que els meus néts aprenguessin no solament anglès, sinó també francès, alemany i d'altres llengües, ja que som dels convençuts que el saber no ocupa lloc. El problema sorgeix en la forma en què s'apliquen les vies d'aprenentatge.

En cinquè lloc, senyor Bauzá, senyora Camps, dir-lis que les declaracions que va fer a la Televisió de les Illes el senyor Estarellas, dient que enviarà els inspectors a vigilar que els centres compleixin les instruccions de la Conselleria, fan pensar a la gent en situacions més dignes del passat que d'un món democràtic

Per acabar, senyor Bauzá, senyora Camps, dir-lis que des del meu modest coneixement de les qüestions educatives, si bé he format part de diferents associacions de pares, així com de diferents consells escolars, si més no ja fa unes dècades, crec que la solució dels problemes presents està en les seues mans. És una opinió d'una persona preocupada i els hi dic des d'una perspectiva no esquerrana, de la mateixa manera que no puc creure que totes las persones que estan en contra de la manera en que es vol aplicar al TIL estan fent política sobre aquest tema.

Cristóbal Capó Cerdá
Ciutadellla