Cartas de los lectores

El MAC (Moviment Actiu Ciutadellenc) se ha posicionado en contra del alquiler de Can Saura al Ministerio de Justicia para ubicar allí los Juzgados. Entre otras cosas, podía leerse en la prensa de ayer que desde el MAC "defendieron el plan que realizó años atrás la prestigiosa fundación Interarts" y anteriormente escribieron: "Si fem memòria, recordarem que el palau de Can Saura estaba destinat a esdevenir un centre cultural de referència a l'illa que havia d'incloure un renovat i innovador Museu… Un projecte proposat per l'empresa Interarts…""Si fem memoria", lo primero que nos encontraremos es que la adquisición del edificio empezó muy mal en cuanto a planificación, porque primero se decidió comprarlo y después se formó una comisión de usos para decidir qué hacer con el (por este orden). Así que en el Pleno del Ayuntamiento de Ciutadella de 06-11-2000, la portavoz del PP –a la sazón en la oposición- ponía como ejemplo a seguir y hasta proponía extender a otras infraestructuras la improvisación y falta de reflexión que rodearon la adquisición de Can Saura con estas sorprendentes palabras que constan en el acta de la sesión: "Açò és el mateix que el Palau Saura: Tots ho vam recolzar sense saber ni siquiera quins usos tenia".

El edificio costó al Ayuntamiento 250.000.000 de pesetas o lo que es lo mismo 1.502.530,26 euros.

"Si fem memòria" y desempolvamos el proyecto de Interarts al que el MAC se refería en términos muy elogiosos, nos encontramos con que "aquell projecte" elaborado hace más de 10 años, incluía, entre otras partidas 240.442 euros de "equipament general de la infraestructura (mobiliari, senyalització, complements, etc.)" y 1.490.743 euros de "pressupost de producció, subministrament i instal·lació de l'equipament general del museu, magatzems, equipament tècnic, audiovisuals, etc. (totes les partides exclosa l'obra civil). 1.731.185 euros de hace más de diez años solamente con la suma de estas dos partidas sin tener "en compte les despeses d'amortització ni les despeses financeres" ni el IVA.

Por otra parte el "presupost de despeses de funcionament de Can Saura", es decir los gastos inherentes a mantener abierto el proyecto museístico, Interarts los calculaba hace más de una década en 30.050,61 euros de "despeses anuals exposicions temporals" y otros 195.990,05 euros cada año que desglosaba entre "despeses salarials, subministraments, manteniment, seguretat, marquèting i promoció, despeses varies i despeses corrents de funcionament", total 226.040,66 euros y esto "sense comptabilitzar l'IVA" ni "despeses financeres". Además habría que tener en cuenta que todos los cálculos de Interarts se hicieron hace más de 10 años y respecto algunos "subministraments" como por ejemplo la "electricitat", resulta que sólo en los últimos cinco años y medio el recibo de la luz ha subido más de un 50%.

Y en contrapartida a esta inversión de 1.731.185 euros para equipar y desarrollar el proyecto museográfico y los gastos de funcionamiento de 226.040,66 euros anuales, se obtendrían unos ingresos -siempre según el "estudio de viabilidad" de Interarts, que el MAC pone como modelo- que oscilarían en una "hipòtesi moderada en l'evolució dels visitants" que la empresa consideraba que consistía en "un potencial de 60.000 visitants anuals en cinc anys de funcionament", entre los 48.520,24 euros del primer año y los 151.520,24 euros del quinto y eso sumando a los ingresos de las exposiciones permanentes y temporales, el "lloguer d'espais de reunió al sector privat i al sector públic" y los "ingressos botiga i concessió bar restaurant". Y en cuanto a la "hipòtesi optimista" no es que los ingresos teóricos experimentasen un espectacular aumento porque fluctuaban entre los 51.270,24 euros del primer año y los 188.770,24 del quinto, mientras los gastos de funcionamiento de 226.040,66 euros anuales se mantenían constantes sin experimentar variación alguna en los cálculos de Interarts lo cual es más que dudoso, al menos en cuanto a ciertos suministros como la electricidad.

Las primeras reflexiones que surgen son: ¿Es viable hoy en día el proyecto de Interarts? ¿Quién se haría cargo de los 1.731.185 euros que costaría como mínimo poner en marcha aquel proyecto y de los 226.040,66 euros anuales para su funcionamiento en la parte no cubierta por los ingresos? ¿Un Consell que solo puede presupuestar 100.000 euros –aproximadamente la tercera parte de lo que vale un piso- para la estación de autobuses de Ciutadella? ¿Un Govern que no puede hacer un "desembolso de 95.355 euros" por lo que "ha decidido no renovar las compuertas murales de las estaciones depuradoras de agua de Ciutadella a pesar del grave riesgo de perjudicar el funcionamiento de las instalaciones"? ¿O un Ayuntamiento que ha tenido que eliminar o recortar incluso las subvenciones a entidades sin ánimo de lucro?

Unió des Poble de Ciutadella
de Menorca (UPCM)

Com pot ser un inici de curs normal?

Tot i que es pugui pensar que aquest inici de curs escolar es portarà amb normalitat, els membres de l'equip directiu de l'IES Cap de Llevant volem manifestar que aquest inici es podrà considerar de tot, manco, normal.El nostre director Jaume Bonet Florit es troba immers en un procés immerescut, sota una inhabilitació cautelar de funcions i retribucions de tres mesos, i tot, per fer escrupolosament bé la seva feina. De no haver-hi cap novetat de forma prèvia, el nostre director no es podrà incorporar al centre fins a principis del mes de novembre.

La figura del nostre director i, sobretot, la seva experiència és cabdal per al normal i bon funcionament d'un centre amb el volum i la complexitat de l´IES Cap de Llevant: gairebé 1.000 alumnes, més de 110 professors/es i personal no docent, estudis d'ESO, batxillerat, formació professional, ensenyaments esportius de règim especial, un gran ventall de programes en marxa, coordinacions amb nombroses institucions, multitud de processos administratius a dur a terme…

Encara que el nostre director no és al centre, desenvoluparem la nostra tasca com pertoca, que és com l'hem feta sempre. Això sí, farem la nostra feina indignats per una situació que consideram, i, no ens cansarem de dir-ho injusta.

No serà un inici de curs normal, en aquest centre falta un bon professor i un bon director, en Jaume no és amb noltros. Demanem la seva immediata reincorporació.

Equip Directiu
de l'IES Cap de Llevant
Maó

Pregón alternativo

El próximo día 3 de septiembre en la Plaza del Carmen de Mahón a las 20.30 horas se celebrará un pregón de fiestas alternativo organizado por nueve distintas entidades y plataformas (GOB, Caritas, Plataforma Afectados por la Hipoteca PAH, Rotondes Així No, Som Energia, Plataforma Pel Transport Aeri Digne, Maó en Transició, No a l'abocament de Fangs, Plataforma en defensa de l'Escola Pública.CCOO de Menorca quiere manifestar que desde aquí damos nuestro respaldo y apoyo a esta iniciativa así como queremos animar a la participación ciudadana a dicho acto.

Patricio Serra Socias

Secretario General CCOO de Menorca

Projectes, mentides i confusions educatives (i II)

I per a acabar-ho d'aclarir, obren tres expedients disciplinaris als directors de Maó, dient que no han fet la feina i han incomplert la normativa. Nova mentida que ha aclarit la sra. consellera en les darreres declaracions, on ha reconegut que "los tres directores fomentaron el incumplimiento de la norma con unas declaraciones por escrito". No que no fessin la feina administrativa correctament. Per tant els directors sí que han fet escrupolosament bé la seva feina, encara que personalment no hi estiguessin d'acord. El que ha passat és que els Consells Escolars han rebutjat les propostes. Per això els directors no són culpables. Per tant l'obertura dels expedients és clarament per motius polítics. Per confondre més, la sra. Consellera diu, mesclant ous amb caragols que en el govern del pacte hi va haver 33 expedients i ningú va protestar. Aquests expedients van seguir un procés administratiu que per diferents motius culminaren pels informes del servei d'Inspecció Educativa amb l'obertura i començament dels expedients. En el cas dels directors no hi ha hagut aquest procés.Això demostra les falsetats i el poc coneixement de les persones que han atacat immerescudament als directors, calificant-los de dictadors, poc feiners, que no complien les normes, ... que no donaven exemple, quan tothom sap el difícil que és dirigir un centre educatiu. Prova d'això és la dificultat, cada dia més gran de trobar persones que vulguin desenvolupar aquest càrrec.

També diu que el TIL s'aplicarà progressivament en 5 anys. Això no és cert, perquè en 2 anys estarà aplicat totalment a l'Educació Infantil i Primària, ( base i fonaments de l'educació) i en 4 a Secundària i teòricament en 2 anys al batxillerat. Per a fer-ho bé, els programes d'implantació obligatòria o els canvis de legislació, sempre han començat a aplicar-se des de l'Educació infantil o a 1r de Primària, i posteriorment cada curs se n'hi afegeix un altre. D'aquesta manera els alumnes que comencen segueixen el mateix programa. No com es vol fer ara, que sense saber el nivell que tenen els alumnes en anglès, se'ls hi volen posar classes obligatòries d'altres matèries en anglès. Per això, s'han qüestionat què passarà amb aquells alumnes que ja tenen dificultats per seguir els aprenentatges amb les llengües que dominen i coneixen? Està clar, més fracàs escolar. Això no és necessari experimentar-ho.

També confon el TIL amb el programa Plurilingüe, encara que els dos vulguin fer les 3 llengües a parts iguales, el programa Plurilingüe és voluntari ve dotat de certs recursos, i el fan els centres que es senten preparats i motivats per fer noves experiències i que compten amb el personal idoni. El TIL és obligat i sense recursos. I els centres que no el volen és perquè no es senten preparats, ni el professorat ni l'alumnat.

A cada declaració fa referència a que el TIL estava en el programa electoral, i que en guanyar per majoria, estan legitimats per fer-ho. El que no diu ni vol veure és que la gran majoria de la comunitat educativa no hi està d'acord i tampoc hi està d'acord un gran sector del PP. Bastants ajuntaments s'hi han oposat i el Consell Insular d'Eivissa també. Ni ha d'altres que no han sigut tant valents, com el Consell Insular de Menorca, (que s'ha negat dues vegades a fer un ple extraordinari) o que els han tapat la boca per la força.

Si realment vulguessin promocionar l'ensenyament de l'anglès, hi ha moltes fórmules ja experimentades que funcionen i es duen actualment a terme, només faria falta aplicar-les.

El que no entenc és que amb els problemes que està ocasionant el TIL, cada vegada es prenguin mesures més repressives en lloc de posar damunt la taula les qüestions i cercant en el diàleg les millors solucions. Quan la postura és aquesta, vol dir que el que mana no té prou raons justes i clares per dur endavant les seves idees i necessita la força per aplicar-les. Pedagògicament està més que demostrat que el procés no és lògic ni adequat.
En qualsevol procés o experiència nova, sempre és adequada, (diria que imprescindible), la participació i consulta de les persones que ho duran a terme.

L'educació és un procés llarg, important i imprescindible que per obtenir bons resultats es necessiten inversions, no despeses, perquè al cap d'anys, almenys 10 anys, es vegin els resultats, es recullin les llavors sembrades.

Bé idò, a les portes d'un nou curs escolar, amb propostes de vagues i mobilitzacions, després d'un estiu calent, enrarit, i amb els treballadors i treballadores indignats i empipats, deman a la sra. consellera diàleg, consens i col·laboració, per caminar endavant i resoldre els problemes educatius de la nostra Comunitat Balear.

Francesc Cardona Natta

mestre d'Educació Infantil.
STEI Menorca