Cartas de los lectores

Els sotasignants, professors de l'IES Cap de Llevant, reunits el dia 5 d'agost de 2013, volem manifestar:

1. El suport al nostre director, el reconeixement a la seva tasca continuada en compliment de la normativa vigent i la seva actitud democràtica, reflexiva i tolerant envers tots els membres de la comunitat educativa.

2. Les preses de decisió en un centre escolar no corresponen de forma unilateral als òrgans de govern unipersonal, entre ells el director, sinó que estan sotmeses a les consideracions i votacions per la seva aprovació dels òrgans de coordinació i dels òrgans col·legiats que estableix la legislació vigent. Fem palès que el claustre de professors/es i el Consell Escolar, aquest darrer integrat per representants de tota la comunitat educativa (és a dir, pares, mares, estudiants, professors, personal no docent i l'Ajuntament) aproven o rebutgen les propostes del director (equip directiu). Així mateix el Consell Escolar és el màxim òrgan decisori del centre i responsable de l'aprovació i modificació dels projectes educatius i dels projectes lingüístics del centre.

3. Que el centre va elaborar un projecte de tractament integrat de llengües (TIL), en un mínim de temps, escoltant tots el membres que formen la comunitat educativa, i, sortejant aquells entrebancs que dins del propi centre el director va trobar per tal d'atendre les indicacions que li havien arribat des d'estaments superiors.

4. Que les mesures aplicades per la Conselleria d'Educació en contra del nostre director són totalment injustificades i arbitràries i, a més, demostren la desconeixença del funcionament i de l'organització d'un centre educatiu. Per tot això, exigim la immediata rectificació de la Conselleria i la restitució en el seu càrrec dels directors expedientats.

Mª LUZ BISQUERRA MARTIN
Cap d'estudis de l' IES Cap de Llevant de Maó
JORDI ANGLÈS GORNÉS
Secretari de l'IES Cap
de Llevant de Maó
i 53 SIGNATURES MÉS

Carta de suport als directors expedientats per la Conselleria d'Educació

Degut a les dates en què ens trobam, pensam que xerram en nom de la quasi totalitat de la comunitat educativa del CEIP Mare de Déu de Gràcia, ja que volem manifestar el nostre absolut suport als directors afectats per les darreres decisions de la Conselleria. Sabem de primera mà que sou bons i responsables professionals i, complint les directrius marcades, heu adequat el projecte lingüístic sempre pensant en el bé de l'alumnat.Noltros mateixos també ho hem fet així, tot i que en aquest difícil final de curs hem hagut d'ajornar feines que estaven programades i hem dedicat moltes hores i esforços a redactar el projecte TIL, un projecte que s'haurà d'aplicar de forma precipitada i sense l'opinió del docents.Creiem que la Conselleria s'ha equivocat al fer responsables als directors. Si es volia un tipus de projecte estàndard, sense tenir en compte les característiques i necessitats del centre, era ben senzill; s'enviava la redacció des de l'Administració i ens deixaven als Claustres acabar les tasques planificades.

Rectificar és de savis i voldríem que la Conselleria ho fes amb la decisió de llevar la injusta sanció als directors expedientats.

Es preveu un inici de curs complicat, però sapigueu que a la nostra escola teniu uns companys que vos faran costat.

Equip Directiu CEIP Mare
de Déu de Gràcia
Maó

Estimat Julián

El claustre del CEIP Mare de Déu de Gràcia vol agrair-te i desitjar-te en aquesta nova etapa, tot el millor. Ets per nosaltres un bon company, amic, mestre i, en la teva darrera etapa, un bon cap. Has estat un bon mediador, amb empatia i dialogant i sempre has procurat amb l'humor que et caracteritza consensuar les coses i buscar un equilibri. Surt satisfet per la porta gran, et mereixes una gran "ola"Aquí ens tens, sempre que vulguis.

Claustre CEIP
Mare de Déu de Gràcia
Maó

A reveure Bernat

Hola Bernat: M'he quedat gelat aquest matí, quan he ensopegat amb la notícia de la teva mort. No m'ho podia creure i he tingut que telefonar a Raúl perquè m'ho confirmés i em digués qualque cosa més de tu. Tot just fa tres setmanes que havíem estat rallant a Fornells. Realment no sé com tirar endavant aquest manifest meu de condol, ni si ho sabré fer. Però hi ha un parell d'anècdotes que sempre tindré a la ment. L'infantesa a vegades és crua i els infants, per la seva sinceritat, solen ser durs. Però sempre hi ha actituds, coses que realment són importants i esdevenen inoblidables. Sort d'açò per poder tirar endavant, i que en el decurs de la nostra vida creen aquets records que són mals d'esborrar.

Una cosa que he tingut sempre present, i que record amb molt de respecte, és una expressió i una actitud de part teva cap a jo, tot superant qualsevol esquema o convencionalisme, que en aquell temps suposava una autèntica declaració de principis. Tindríem 13 o 14 anys, però mai ho podré oblidar.

No vull deixar de recordar les trobades que hem anat fent al llarg d'aquests últims anys, de tota aquella gent que varem néixer el 46, i que sens dubte tots notarem la teva absència. Ja en sou alguns que, malauradament, ens heu deixat. Crec sincerament, que va ser una bona anyada.

No he pogut acomiadar-me de tu, ni acompanyar a la teva família -a qui des d'ara vull manifestar el meu més sincer condol-, però sí que vull deixar constància del meu respecte cap a tu.Esper que allà on estiguis, me puguis guardar una cadira a la teva taula.
Agraït per la teva amistat i un a reveure, perquè crec i confio que no tot es pot acabar d'aquesta manera tan freda i sobtada.Fins sempre.

Rafael-Oliverio OLIVES i OLIVES

Alaior

Recordando
a mi amigo
Bernardo Pons Casals

Se me hace un nudo en la garganta al escribir estas letras, me parece imposible que ya no pueda ver más al amigo Bernardo.Son muchos los años de amistad para que un día sin más tenga que asumir que ya no está entre nosotros, lo tendré en mi recuerdo todo lo que me resta de vida, por la edad que yo tendría que desaparecer antes que Bernardo.
¿Por qué nos has dejado tan pronto?

Ya no podré contar contigo para jugar una partida de dominó, tomar un vino, charlar de fútbol (y del Español), del trabajo (un ejemplar empresario), de política. De cualquier cosa siempre estaba bien informado, siempre moderado en sus exposiciones, inteligente, inquieto, activo, en una palabra, siempre me encontraba a gusto en su compañía y cuando nos juntábamos con Bernardo y Francisca, con las parejas de amigos, en fiestas, comidas, eventos, él siempre era de los que llevaban la voz cantante entre el grupo, con sus anécdotas y comentarios. Nunca más será lo mismo sin su presencia.

Estoy seguro que has sido de las personas más queridas y con muchos amigos, conocidos de Alaior, Menorca y fuera de la Isla, si tuviéramos que hacer una relación de los mismos, se necesitaría toda una página entera o más de este periódico para poner todos los nombres.

Creo que la vida a veces no es justa. El abrazo que le di el domingo antes de marcharse a Palma, nunca me imaginaba que fuera el último. Adiós a mi amigo Bernardo, estarás siempre en mi corazón, descansa en paz.

Juan Mascaró Pons
Alaior