Cartas de los lectores

La Coordinadora Camins de Menorca amb la col·laboració de l'Ajuntament de Maó, el passat diumenge dia 12, va seguir amb la recuperació del Camí Vell de Fornells.Una altra vegada ens vam ajuntar unes 25 persones vingudes de tot de Menorca. Tots amb el mateix objectiu, fer feina tots junts per recuperar antics camins oblidats.

Volem agrair la col·laboració de l'Ajuntament de Maó, amb les gestions fetes amb els propietaris vesins del camí i amb l'IBANAT, que ha de capolar tota la vegetació i branques que hem tallat. També agrair la presencia d'un conseller, de la batllessa i de la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Maó que van estar tot el matí fent feina al nostre costat. A l'acabar, l'Ajuntament de Maó ens ha ofert menjar i beure per recuperar les forces de tots els voluntaris.

A aquesta segona jornada de feina, també volem agrair al Consell Insular de Menorca la seva col·laboració, ja que ens ha deixat eines per poder fer una millor feina.
Ara farem una aturada en la feina de recuperació d'aquest camí, per evitar el temps de més calor, passat l'estiu hi tornarem amb ganes renovades.

Però no aturam en la idea de conscienciar i sensibilitzar la gent de Menorca i els responsables de les nostres institucions públiques, en especial el Consell Insular de Menorca al ser necessària una visió insular, de la importància que tenen els antics camins públics que ens permeten poder conèixer i estimar la nostra illa, així com també de facilitar la tan desitjada desestacionalització turística amb el senderisme, ciclisme i sortides a cavall. Voldríem que el sector turístic-hoteler de Menorca agafàs consciencia de la importància dels camins per afavorir aquestes activitats, com fa l'Associació Hotelera de Sóller a Mallorca, demanant el mateix que volem nosaltres.

Per açò és imprescindible i necessari que les administracions públiques clarifiquin la titularitat dels camins de Menorca, com els obliga la Llei Municipal i de Règim Local, a tenir tots els camins públics catalogats i registrats a l'Inventari de Bens Municipals. Una eina jurídica imprescindible pels usuaris dels camins, menorquins i turistes, i les mateixes institucions públiques.

Amb aquest desig, esteim preparant la nostra participació a la propera Festa-Fira pel dia Mundial del Medi Ambient a Maó, els dies 7 i 8 de juny.

Per a més informació a camins.menorca@gmail.com i al Facebook a Coordinadora Camins de Menorca.

Tots junts farem camí.

Coordinadora Camins
de Menorca

Quan el govern enganya el poble

Democràcia significa govern del poble. Per a algunes persones açò es redueix a deixar votar el poble cada quatre anys. Però govern del poble significa moltes coses més. Hi ha unes condicions que, si no es donen, impedeixen que realment aquest poder exercit pel poble sigui una realitat. Una de les més importants: la llibertat de premsa i d'informació. Si la ciutadania no té accés a informacions fidedignes i independents, el govern del poble es converteix en una quimera. Per decidir, per exercir el petit poder que a cadascú de nosaltres ens correpon com a part del poble sobirà, necessitem tenir informació veraç. Una altra condició sense la qual no hi ha veritable democràcia és la transparència dels poders públics. Els poders públics no poden tractar la ciutadania com un menor d'edat. No poden fer com aquells metges d'abans que, amb l'acord de la família o sense, amagaven als seus pacients que patien una malaltia terminal perquè pensaven que no tenien la suficient maduresa per païr la notícia. Això, abans, anava així. Però no hi ha una autèntica democràcia si els governs amaguen o tergiversen la informació que donen a la ciutadania.

No obstant, desgraciadament, l'actualitat ens dóna molts exemples de l'actuació totalment contrària per part de l'administració. Alguns polítics en el poder es consideren amb el dret de dosificar la informació, d'alterar-la, tergiversar-la o senzillament amagar-la. I aquest fenomen va des del president del Govern que "compareix" davant de la premsa a través d'una pantalla, a les típiques frases del tipus "no em consta", "ni afirmo, ni ho nego" o "sense comentaris", passant per les fórmules més sofisticades d'enganyar, com per exemple, defensar-se de l'acusació d'haver rebut pagaments en diner negre tot dient que es farà pública la declaració de la renda. La part més informada de la ciutadania ja sap que, precisament, a la declaració de la renda no s'hi posen els ingressos en diner negre. Però és de suposar que n'hi ha una gran part que no ho sap, de manera que "sense haver dit cap mentida", ja tenim al poble content i enganyat.

Totes aquestes pràctiques suposen una lacra per a un sistema que es vulgui democràtic perquè posen pals a les rodes al principi que ha de ser-ne la base: el govern del poble. El poble està fart de mentides i cada vegada es creu menys els polítics i creu menys en açò que anomenem "el sistema". No és extranya, doncs, la desafecció política, que porta a l'abstenció. I aquesta abstenció causa veritables estralls, des del punt de vista estrictament democràtic. Sense anar més lluny, el Partit Popular governa a les Illes Balears amb majoria absoluta havent obtingut el 26 per cent del vot del cens electoral.
El dijous passat, 9 de maig, vam viure el darrer episodi de l'ús de la mentida com a arma política per part del Govern. Al migdia la Conselleria d'Educació informava que el seguiment de l'aturada general de l'ensenyament a Menorca, per part de l'alumnat, havia estat de poc més del 13 per cent. En canvi, amb les dades subministrades per les direccions dels centres, des de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (FAPMA), estimavem el seguiment al voltant del 70 per cent. Afortunadament, la premsa va fer la seva feina, va contrastar les informacions i, en les edicions següents, els informatius no donaven cap credibilitat a les dades del Govern i ratificaven les nostres estimacions.

La dada no és banal. El govern ha convertit la seva política educativa de retallades i intromissions en un atac frontal cap els docents. El fet que les famílies haguem secundat l'aturada demostra que no es tracta d'un conflicte laboral, sinó d'un conflicte social, en el que les famílies hem pres un partit clar per la defensa de la qualitat del sistema educatiu, com a garantia de futur pels nostres fills. L'alta participació de les famílies és una impugnació contundent a les polítiques educatives del PP.

Com a ciutadans demòcrates no podem acceptar passivament i amb resignació que els governs, en aquest cas autonòmic, ens vulguin enganyar. La nostra dignitat democràtica ens ho impedeix. Açò no ha de tornar a succeir. Per aquest motiu, la FAPMA ha demanat formalment a la Delegació d'Educació les dades de seguiment de l'aturada, desglossades centre per centre i una explicació convincent del decalatge en les dades fetes públiques. Una explicació, o una disculpa.

I, des d'aquesta tribuna, demanem públicament a la nova consellera mesures exemplars per corregir aquests tics autoritaris. Cal depurar responsabilitats. Perquè enganyar amb dades falses és un acte de deslleialtat cap al poble i, per tant, un comportament profundament antidemocràtic.

Josep Castells
President de FAPMA