Cartas de los lectores

Per culpa de les retallades els últims anys estem vivint moments d'autèntica desesperació. Es retalla en sanitat, educació i cultura, però el sou dels polítics roman intacte. Quan el poble demana explicacions, l'únic que saben fer és passar-se la patata calenta. Aquesta carta, però, no vol ser una llista de renecs contra la situació actual de crisi, sinó l'evidència d'un cas personal que pot ser el de molta gent i, tanmateix, conseqüència de les retallades.

Resulta que el meu avi en José Mesquida Triay espera una operació de columna des del mes d'octubre. Després de reclamar dos cops, el doctor li va explicar que el Govern havia abolit el temps màxim d'espera per a les operacions de columna, mentre que per a les de malucs i genolls havia establert el màxim en sis mesos. L'explicació a aquest desequilibri és que s'ha de retallar per algun lloc. La paradoxa és que no té més mal un pacient afectat del genoll que un altre de l'esquena, la diferència és que el primer patirà com a molt sis mesos, mentre que l'altre pot esperar assegut.I em demano si els avis dels polítics deuen patir aquesta dolença. Crec que no, perquè sinó no els allargarien aquest patiment. La qüestió, però, és que si els seus avis sofreixen aquest tipus de lesió aniran a un centre privat i llestos. En canvi el meu avi ha d'esperar ad kalendas, mentre la llista d'espera no atura de pujar.

Júlia Florit Mesquida
Ciutadella

Carta d'agraïment al senyor Josep Mir

He llegit amb molt de gust la carta del Sr. Josep Mir, "De Mossèn Alcover, llibres de text, modalitats i catalanisme". Un article molt ben documentat i molt assenyat que dóna més arguments encara a una carta anterior meva titulada "Els catalanistes no volen promoure les nostres modalitats".

Vull mostrar el meu agraïment sincer al Sr. Josep Mir, primer de tot per haver llegit el meu article. Certament, és tot un honor tenir lectors del seu nivell intel·lectual i amb un bagatge cultural tant extens. Precisament per aquest motiu, m'agradaria demanar-li disculpes quan, per generalització, deia que els catalanistes no volien promoure les nostres modalitats lingüístiques. Al menys, ara sabem que un catalanista, el propi Josep Mir, sí que està d'acord en la promoció i foment de les nostres varietats dialectals. I, per tant, ja ho dic ara, estarem junts en aquesta batalla, que curiosament altres catalanistes tant han criticat.També vull agrair-li al Sr. Josep Mir la semblança que fa de Mossèn Alcover. Precisament va ser Alcover el gran defensor de les modalitats lingüístiques i dels dialectes. Més que filòleg, ell era un dialectòleg. De fet, Alcover va ser contrari a una alternativa monodialectal, a una proposta uniforme com a l'època medieval, i es va decantar per una alternativa plural. No volia la uniformització de la nostra llengua. No volia la imposició d'un dialecte sobre els altres. "No s'ha d'imposar una varietat a les altres, perquè cap d'aquestes —deia— no es voldria sacrificar; totes han de tenir la mateixa categoria, sense voler-ne fer una de senyora i esclaves les altres".

Alcover era contrari a la uniformització, però sense qüestionar la unitat de la nostra llengua, tal i com també ve reflectit a l'Estatut d'Autonomia i com molt bé ho remarca el Sr. Josep Mir en el seu escrit publicat. Però una cosa és no qüestionar la unitat lingüística i l'altra és admetre l'estandardització de la nostra llengua, és a dir, l'imposició d'un dialecte sobre els altres. Un extrem del que Mossèn Alcover va abominar i que va ser el motiu del gran enfrontament amb Pompeu Fabra, partidari de la uniformització de l'idioma. Així, Alcover pensava que, en el cas del català, la llengua literària havia de partir del respecte a les varietats dialectals amb un pla de coordinació i no de subordinació.

Desafortunadament, la victòria de les tesis de Fabra sobre les d'Alcover van iniciar un procés, lent però inexorable, d'estandardització del català i de desaparició de les modalitats dialectals i com a conseqüència, d'un progressiu empobriment de la nostra llengua. S'ha d'agrair, per tant, al Sr. Josep Mir, que tot i considerar-se catalanista, sigui un ferm defensor de les nostres modalitats i, per tant, doni recolzament a aquelles iniciatives que van en aquest sentit, front aquells que recolzen el monolitisme de la llengua.

Per què hauríem d'utilitzar una expressió o una paraula pròpia dels dialectes de Catalunya o de València, si en tenim d'altres, també normatius, tant correctes o més, que són nostros? Per què en determinats sectors del catalanisme, exclòs el Sr. Josep Mir, els molesta que es puguin fomentar les modalitats pròpies de Balears? Per què s'hauria de criticar al Govern quan, complint amb el que marca l'Estatut d'Autonomia, estableix una línia d'ajuts per fomentar i protegir les nostres modalitats lingüístiques? És que les nostres modalitats lingüístiques són d'inferior categoria que les de Catalunya?

Gràcies a Déu, dins els sectors catalanistes existeixen encara persones com el Sr. Josep Mir que, com Mossèn Alcover, defensen les nostres varietats dialectals enfront del procés imparable d'uniformització de la nostra llengua.

Antoni Camps Casasnovas
Diputat del Parlament Balear
pel Partit Popular

Acusación particular en el caso Bárcenas

La Confederación General del Trabajo se ha personado en las diligencias previas como parte acusadora, ejercitando la acción popular, en la querella promovida por varias organizaciones y entidades promotoras de la conocida como #QuerellaBárcenas.El pasado 26 de marzo la CGT presentó escrito de personación ante el Juzgado Central de Instrucción nº3 de la Audiencia Nacional, contra quien o quienes resultaran responsables de los actos delictivos objeto del proceso, así como, frente a los ya denunciados y/o querellados en el presente procedimiento.

El sindicato CGT manifiesta que los hechos que supuestamente se han producido y constituyen objeto de la querella, provocan perjuicios directamente a los trabajadores, derivándose unas consecuencias negativas directas para éstos, como trabajadores que forman parte de la sociedad, defendiendo este sindicato, por medio de su personación, los intereses económicos y sociales de éstos, dentro de sus fines constitucionalmente configurados.

CGT entiende que los hechos relacionados con una posible actuación fraudulenta y de prácticas de corrupción suponen una vulneración de los derechos humanos, configurada previamente por instrumentos multilaterales de común aceptación por la Comunidad internacional y que finalmente, ha sido materializada, dentro de otras normas internacionales, por medio de una específica Convención, por Naciones Unidas.
Por último, la CGT recuerda que la acción popular tiene los siguientes caracteres de nuestro derecho: a) Es un derecho fundamental, derivado de su reconocimiento constitucional. b) Es un derecho cívico porque pertenece a los españoles como personas físicas, así como a las personas jurídicas. c) Es un derecho activo porque mediante ella, los ciudadanos pasan a ejercitar, en paridad de armas con el Ministerio Fiscal, una función pública cual es la de la acusación.

C.G.T.
Menorca