Cartas de los lectores

Amb ocasió de la Campanya contra la Fam promoguda per Mans Unides, dies 23 i 24 de febrer, la Parròquia de Sant Esteve ha organitzat la venda de productes alimentaris oferts pels parroquians mateixos i per qui s'ha volgut unir a aquesta iniciativa.

Front una humanitat que pateix, front a qui mor de fam, la nostra comunitat no vol respondre dient: "Que ajudin uns altres". Ens hem de comprometre nosaltres mateixos i augmentar la consciència social d'aquest drama mundial.Prop de mil milions de persones pateixen fam en el món. Una situació inacceptable des del moment que avui es disposa dels mitjans necessaris per eliminar aquest flagell. Hi manca la voluntat política per aconseguir aquest objectiu.

Com a Parròquia ens sentim orgullosos de contribuir al programa alimentari en una de les més grans batalles globals del nostre temps, col·laborant per a posar el punt final al drama de la fam. Milions de persones de tot el món lluiten per a no morir de fam ni ells mateixos ni les seves famílies.

L'actual crisi i les seves greus conseqüències ens fan obrir els ulls. La nostra comunitat, any darrere any, mostra sensibilitat davant la fam de tants.

Mans Unides que ha nascut com una iniciativa de les dones cristianes i on les dones hi són sempre presents i actives, treballa per la igualtat entre homes i dones en els països més pobres, i, en particular, en l'activitat del desenrotllament tantes vegades dut a terme per les dones de les mateixes comunitats on es porten a terme aquests projectes.

Mans Unides constata cada dia que la pobresa, la manca de recursos, la manca de condicions d'igualtat a favor del reconeixement dels drets humans, fereix sobretot als infants i a les dones. Açò és particularment greu perquè en els països més pobres del món són ells els protagonistes i els agents més eficaços del desenvolupament humà.

Les dades són que el 70 per cent de l'explotació internacional de persones i dos terços d'analfabets, són dones. El que sols és un exemple de la discriminació de tantes dones, que genera violència contra d'elles, fam i malalties... En definitiva, hi ha una mancança de reconeixement de la igual dignitat de tot ésser humà, homes i dones.

Vist el desenvolupament de la societat, algú pot pensar que el problema de la fam ha estat resolt. Per desgràcia no és així. La causa que defensa "Mans Unides" mereix el nostre recolzament i la nostra col·laboració, perquè és una d'aquelles causes que no es poden oblidar.

Finalment, dir-vos que hem recollit en la col·lecta d'aquest any i la venda de menjars a favor de la Campanya contra la Fam, 3.000'29 euros. D'aquets, 1.498'90, corresponen a la venda de menjars. Gràcies a tots els qui hi heu col·laborat.

Consell Parroquial de St. Esteve
Ciutadella

No lo supe a tiempo

¡No me enteré, Eduardo, te juro que no me enteré¡. Y lo siento. Supongo que la maldita huelga prohibió que lo supiera a tiempo. ¡A quién le servirán las huelgas¡. A ti no desde luego, ni a mí tampoco. Pero lo cierto es que me hubiera gustado estar ahí, con los tuyos, y no pude. Eso me privó de un récord, negro donde los haya; habría sido el tercer funeral en el mismo día de este nefasto febrero de 2013. Para que luego nieguen a las meigas. Aún así yo debía haber estado ahí. Por eso te escribo estas cuatro rayas. Porque considero de bien nacido despedir a una buena persona, con lo caro que se está poniendo este calificativo, y al que fue un excelente compañero en las épocas que marcan, en la juventud.Sabes "Dado", desde anoche me ha dado por repasar mentalmente las correrías de antaño y un impulso me lleva a la estantería de las fotos. Que curioso. ¿Es que entonces las hacían de color sepia?. No, qué va, es el tono que han cogido después de casi cincuenta tacos. Ahí es nada. Como si tal cosa. Y ahí estamos todos. Más chulos que el seis doble. Pero ya no estamos todos. Miguel Alejandre, Salvador Botella, Juan y Diego Fernández, "Yano" Anglada, Gaspar Melsión, Lluís Gomila, "Nito" Pons, "Dado" Casasnovas… y algún otro. No, no estamos todos. Ya faltáis demasiados. Pero el feliz recuerdo de aquellos años jóvenes, rompiendo botas y a la intemperie sobre el duro cemento de Es Freginal, nada ni nadie nos lo podrá quitar.

Miguel Tutzó Robles
Mahón

Comunicat dels treballadors de l'Ajuntament de Ciutadella

En primer lloc, volem recordar a la Sra. regidora de Personal que la nostra Constitució espanyola (la qual ella va prometre o jurar en accedir al seu càrrec), en el seu art. 37 garanteix el dret a la negociació col·lectiva entre els representants dels treballadors i els empresaris. I de la mateixa manera, reconeix el dret dels treballadors a adoptar mesures de conflicte col·lectiu. Així mateix, el dret a la llibertat sindical (art. 37 CE) és un dret també reconegut i protegit constitucionalment. Aquest dret inclou, entre d'altres coses, el dret a la negociació col·lectiva, el dret de vaga, el plantejament de conflictes col·lectius així i com el dret de reunió, manifestació, expressió i informació.I hem de dir que no és agradable per als treballadors haver de prendre mesures tals com la mobilització de l'altre dia (i les que puguem dur a terme en un futur, si ho creiem convenient), però la situació actual ens ha portat a adoptar aquestes mesures a fi de donar un cop d'atenció a l'actual govern per la manera en què s'està tractant als seus treballadors.Podem informar a la Sra. regidora que la pujada i reunió dels treballadors en el passat Ple fou una mesura acordada en Assemblea general i votada per tots els treballadors assistents, entre els quals es trobaven representats tots els col·lectius (Policia, brigada, oficines, Casa de Cultura, Ca sa Millonària, Punt Jove, Esports, etc.). Per tant, Sra. regidora, no manifesti que les mobilitzacions sorgeixen d'un complot de la Policia perquè al Ple hi havia representats tots els col·lectius de treballadors (amb més de 100 persones). Així, creiem que seria intel·ligent reflexionar humilment envers com es senten tractats aquests treballadors si tots els col·lectius responen d'aquesta manera a la seva gestió de personal.

I si bé és cert que el Govern central ens ha imposat mesures les quals no podem obviar i que ens han perjudicat (supressió de la paga extraordinària de Nadal, eliminació de dies d'assumptes propis, minva en les retribucions quan ens trobem en una situació de malaltia o accident, augment del còmput anual d'hores de treball –que reverteix en una minva del preu/hora de treball-, etc.) també és cert que en molts àmbits se'ns dóna marge per a negociar i actualment percebem de l'actual edil de personal una actitud no negociadora sinó imposadora de condicions (cosa que va en contra dels principis de bona fe i transparència que han d'imperar en les meses de negociació).

Primerament, s'ha de dir que (ja que la regidora ha apel·lat per mitjà de la premsa al principi de publicitat) doncs aquest principi el vulnera expressament, en la mesura que no se'ns faciliten les actes de les sessions de les meses de negociació, tampoc aquestes no són aprovades, cosa que conculca el principi de seguretat jurídica i és una mesura no legal. Efectivament, el principi de publicitat al qual apel·la és això mateix: que quedin paleses les negociacions per mitjà d'acta aprovada pels integrants de les meses, que aquestes es puguin consultar i expedir-ne certificacions dels seus acords (i això no s'acompleix).

A més, la Sra. regidora de personal té la barra d'enviar correus electrònics als empleats públics corregint les informacions que els delegats sindicals fan arribar als treballadors, titllant-los de mentiders. És que pretén la Sra. regidora que abans que enviem aquestes informacions als companys li passem els escrits per a ser corregits per ella mateixa? El dret a la llibertat sindical inclou el dret a donar i rebre informacions, sense que aquestes hagin de ser censurades pels polítics governants (cosa que passa actualment).

En segon lloc, també públicament la regidora ha expressat que l'entenem com una persona no vàlida per a negociar. I és veritat, ja que sembla que no coneix el significat de la paraula negociar (tractar un assumpte entre les parts amb la finalitat d'arribar a acords comuns). Percebem que no és oberta a negociar, perquè no és oberta a escoltar els arguments que esgrimim en les negociacions, imposant-nos el seu punt de vista. A més, ha declarat públicament que mai se li ocorreria plantejar que cap sindicat no és vàlid i això és mentida, ja que en reiterades ocasions –i en mesa de negociació- ens ha manifestat que no representem als treballadors i que ha de ser ella mateixa qui els representa i defensa. I això és obviar la legitimitat que tenim com a representants, ja que exercim les nostres funcions a partir d'unes eleccions sindicals (així i com ella també exerceix les seves a partir d'eleccions municipals, tot i que, segurament, més d'un ciutadà també no es sentirà representat per mitjà de la seva persona).

A més, s'ha de recordar que no han estat els empleats públics els qui han propiciat l'estat en què es troben les arques municipals, sinó que aquest ha estat fruit de les males decisions i gestió política i també d'aquells que s'han aprofitat dels doblers públics. Una prova dramàtica d'això és el fet que l'equip de govern no ha estat capaç de negociar i aprovar un pla d'estabilitat pressupostària a temps i això redundarà en les butxaques de tots els ciutadans, cosa que havien tingut l'oportunitat d'evitar i no ho han fet. I això és mala gestió (que han de conèixer els ciutadans) i de la qual en són responsables els mateixos polítics i no els treballadors de l'Ajuntament.

I aquestes mesures i mobilitzacions no les evitarem i seguiran fins el moment en que percebem que l'equip de govern s'obre a escoltar les nostres propostes i a negociar-les amb transparència i bona fe, i fins que entengui que el marge de negociació de que disposem és per poder arribar als millors acords, que afavoreixin totes les parts, cosa que ocorre en governs democràtics i no dictatorials.

Treballadors laborals
i funcionaris de l'Ajuntament
Ciutadella