Cartas de los lectores

Avui dia ser un ciutadà més i lluitar per les teves pròpies decisions personals d'una manera sana i saludable és mereixedor d'una condecoració. Es converteix en un autèntic debat popular i un vertader delicte públic intentar ser un mateix. Ser arxiver de les teves pròpies vivències i records és censurable per espoliació; aconseguir fer una cursa amb esforç i lluita personal per arribar a l'objectiu proposat és sinònim d'uns severs dictàmens de discordança; desitjar fer escalada i arribar amb perseverança i constància al cim tan anhelat és tota una injúria; desfullar pensaments a l'aire lliure, motiu de controvèrsia; ser constructor de fortaleses i arquitecte del teu futur, discrepància assegurada; néixer dins una nissaga anomenada i decidir brillar en el que fas amb sensatesa, al·licient especulatiu. Tot açò plegat arriba a ser de jutjat de guàrdia discriminatori. En fi, viure i no sentir-se una víctima d'una esclavitud social és tota una peripècia, sobreviure i no culpabilitzar-se en una societat de tribus de tafaneria és un autèntic acte de heroisme.Arribar a una etapa de la teva vida i atrevir-te a creuar el pont, travessant un desert personal confiat que en sortiràs reforçat, és una font de deliberació popular. T'enfrontes a una sèrie de critiques injustes, judicis inesperats. Els jutges de carrer dicten una sentència cruel per l'ànima, sense saber la realitat de la causa ni coneixen realment la persona. Trobar-te un jurat popular que entre ells existeix un complot, amb una conspiració confabulada en contra teu dictaminant una sentència esgarrifosa, sense poder tenir l'opció de defensar-te, legitimar, exculpar, excusar, disculpar, opinar, acabes sent un presidiari encadenat, amenaçat per ser fidel a les teves pròpies conviccions, privat d'un esperit en llibertat pel simple fet de lluitar per un mateix.La gent de peu som molt propensos d'una manera sana o insana a jutjar gratuïtament els demés, moltes vegades ens dediquem a fer un litigi amb un procés de negació cap a la persona i la processem de primera mà en un tribunal de primera instància de lo penal. L'ofici de jutge és dur i difícil, col·legiats atapeïts fins l'anima de lleis jurídiques. Ser un magistrat vocacional avui en dia té el seu mèrit, ser equànime ho és encara molt més i no és gens fàcil, però ser un simple personatge transvestit de jutge de carrer no té gràcia ni elegància.

Voler tenir un ofici que no ens pertany es perillós, jutjar els demés amb una executòria destructiva interna és una d'elles. Forman part d'una societat de xafarderia, moltes vegades morbosa, amb les seves pròpies lleis de carrer, moltes d'elles desmesurades. Les persones processem i jutjam intencionadament o no, però aquesta sentència ens pot condicionar els nostres pensaments i accions positives amb un atractiu suggerent pel nostre benestar interior si no tenim uns principis ben arrelats i interioritzats. S'hauria d'estar penat el jutjar la gent sense abans haver-se jutjat a un mateix. Ser el protagonista de la teva pròpia vida avui en dia en aquest món de criticaires curiosos és una genuïna heroïcitat. "La vertadera professió de l'home és trobar el camí cap un mateix" (Hermann Hesse).

Rosa Seguí Seguí
Sant Lluís

A la Conselleria de Mobilitat... "així no"

El divendres 7 vaig poder assistir a l'interessant debat, organitzat per l'Ateneu, sobre les modificacions previstes a la carretera de Maó-Ciutadella (M1). Concretament es parlà dels 12 quilòmetres fins Alaior.

L'enginyer responsable del projecte escollit ens explicà la seva proposta (triada entre varies possibilitats que no va esmentar). Consta de quatre rodones soterrades d'uns 90 metres (pel que vaig entendre, d'una extensió superior a la ja prou gran feta a Ferreries). Una rotonda cada dos quilòmetres ha estat el "criteri", va respondre a una pregunta del públic, interessat en saber el per què la primera rodona sembla que no enllaça amb cap camí. En cap moment es van presentar dades sobre repercussió medi-ambiental, cost ni manteniment.A continuació, representants de la ciutadania (Col.legi d'Arquitectes i GOB) van situar-nos a la realitat d'aquest tram de carretera: Baix Índex de Sinistralitat i disminució de la circulació de vehicles en els darrers 6 o 7 anys (segons dades de Tràfic). Totes dues entitats van assenyalar l'impacte que tindrà aquesta obra sobre el territori i sobre el paisatge que l'envolta. Remarcant, així mateix, que el paisatge és la riquesa d'aquesta illa el qual s'utilitza per recaptar turisme, però no es considera a l'hora de fer intervencions urbanístiques o infraestructures com aquesta.

Potser per la meva professió, tinc la tendència a considerar les necessitats reals i l'evidència, un fet imprescindible a l'hora de prendre decisions. ¿Es necessiten quatre rodones per pal.liar els problemes que presenta aquesta carretera? Particularment em sembla una sol.lució desproporcionada.

Per això sol.licito a la Conselleria de Mobilitat tingui en compte i valori les al.legacions presentades per aquestes entitats socials i dono suport a la campanya impulsada pel GOB i que encapçala aquesta carta: Així no.

MONTSERRAT PEIG PELEGRÍ
Maó

Les subvencions gracioses i/o capricioses

La rèplica pública de l'alcaldessa de Maó a la Regidora del PSOE, Elvira Badia, sobre els criteris que es seguiran aquest any 2013 per atorgar les subvencions o ajuts de l'Ajuntament a les entitats socials, esportives i culturals que formen el teixit associatiu de Maó, ens permet participar d'aquest debat de gran importància i interès per a la ciutadania i en especial per a les entitats que es veuen afectades. Vegem el que diu la senyora Reynés al respecte:"La política de subvencions entesa com una concessió graciosa i a vegades capriciosa del govern municipal s'ha acabat". Una afirmació contundent ,no hi ha dubte. Si bé ara cal saber quines entitats de la ciutat es considera que han rebut en el passat immediat subvencions gracioses i a vegades capricioses.

Seguim.Queda clar, segons diu, que "les entitats que fan una feina d'orientació social i d'interès general tenen garantida l'aportació pública a través de la corresponent partida pressupostària, es a dir, consolidada, Amics de l'Illa de l'Hospital, el Fons Menorquí de Cooperació, la Fundació per a les Persones amb Discapacitat, Creu Roja o la Cooperativa d'escoletes, per posar uns pocs exemples, enguany no reben subvenció, participen dels pressupostos". Clar i net. Totes elles molt lloables i necessàries. Però hauria de dir quines són les altres que entren dins d'aquesta "categoria", la categoria de ser partícips dels pressuposts generals. O encara no ho tenen decidit del tot?

Però m'estranya que no en citi cap ni de cultura ni d'esports que facin una feina d'orientació social i d'interès general. Un oblit?. És possible, però em tem que poc probable. Tot i que la majoria d'entitats culturals, pel que jo sé i puc parlar, són sense ànim de lucre sembla així que hi haurien de ser considerades dins d'aquest primer grup. Sinó sembla que deuen formar part de la llista de les que han rebut concessions gracioses i a vegades capricioses, que diu l'alcaldessa. I açò si que faria mal. Si fos així, que fort!, una ciutat que compte amb una envejable sèrie d'entitats socio-culturals creades al segle XIX, a principis i a llarg del segle XX, cap d'elles forma part del llistat com d'orientació social i d'interès general? Passin revista, amables lectores i lectors. Fa gràcia que solen ser els polítics que quan parlen de les "meravelles" de la ciutat citen sense pudor, el Teatre Principal com a teatre d'òpera més antic d'Espanya, la gran tradició operística i musical...des del temps dels anglesos, l'orgue de Santa Maria, orgull de la ciutat, un monument que fa música, etc.

Jo puc parlar en propietat i dir que algunes d'elles si gaudeixen del qualificatiu d'Utilitat Pública i d'interès general, més enllà del nostre Ajuntament, doncs Joventuts Musicals d'Espanya, a la qual pertany la nostra associació de Maó, va ser declarada Associació d'Utilitat Pública per acord del Consell de Ministres en sessió del 18 de gener de 1974."

Aquí hi podíem afegir que Joventuts Musicals de Maó va rebre el Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears 2011. També el 2008 rebé el Premi a l'Acció Cultural Illa de Menorca de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Al complir els 50 anys Joventuts Musicals, el 13 de gener del 2009, l'Ajuntament en un acta institucional va reconèixer i premiar la labor duta a terme en pro de la cultura i de la música durant mig segle a la nostra ciutat i illa. Per tot açò ens dol que l'alcaldessa en el seu escrit digui responent a Elvira Badia: "També en aquest capítol hem posat ordre i sembla que no agrada al seu grup. Resta, sí, una petita partida per subvencionar projectes i activitats ciutadanes que s'adjudicarà amb criteris de lliure concurrència". Aquesta és la partida dels 70.000 euros.

Es veu que la tramuntana s'emporta tot el que barra el seu pas. S'han oblidat, pel que afecte Joventuts Musicals, dels 39 Festivals de Música de Maó, dels 15 anys de l'Orquestra professional, l'OCIM, amb 99 concerts; dels més de mil quatre-cents concerts fets a llarg de 54 anys. Altres pilars de les activitats de Joventuts Musicals han estat la creació de l'Acadèmia de Música Santa Cecília que fou el fonament i la raó de ser del Conservatori de Música de Menorca; la creació de la coral Sant Antoni; de promoure la restauració indispensable en els anys 70 de l'orgue de Santa Maria; dels cursos de música per a estudiants en col·laboració amb el Ministeri de Cultura durant uns anys a nivell nacional; dels concursos insulars per a joves músics i per participar en el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d'Espanya. També va ser la primera entitat que després de la Guerra Civil usà el català de Menorca com a llengua vehicular, als inicis de la seva creació el 1959. Tot amb esperit obert com a servei a la societat a la que ens devem, sense cap mena de retribució econòmica.

No sé si Joventuts Musicals de Maó ha merescut rebre subvencions del tipus "graciosa" i/o "capriciosa".

Bon dia.

Francesc Fèlix Bosch,
President de Joventuts Musicals de Maó, en funcions.
Maó