Cartas de los lectores

En las últimas semanas han salido quejas en contra del proyecto del Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) des Mercadal. Algunas las han escrito personas cuyas propiedades están directa y negativamente afectadas por el proyecto, dentro de las cuales me encuentro yo mismo. Quiero hacer una reflexión sobre un aspecto diferente. El equipo de gobierno del Ayuntamiento ha presentado su plan desde el punto de vista de las ventajas económicas. Vende la idea simplista de que si la zona de huertos se convierte en urbanizable eso será una ganancia (si quieres no lo vendes, y sigues teniendo un huerto; y si quieres lo vendes para construir, y te pagan más por el mismo terrero), pero omite que en la práctica algunos huertos desaparecerán del todo o casi. Aunque no se dice, otros vecinos también ganan porque el PGOU "legalizará" sus construcciones, hechas indebidamente.

Por último, el Ayuntamiento también beneficia a otros vecinos recalificando sus terrenos rústicos y lo más importante es que lo hace garantizando su compra.Eso ocurre en la zona de tramontana prevista para zona escolar. La práctica responsable del Ayuntamiento habría sido comprar terreno rústico (barato) con antelación y, después, el PGOU habría situado las zonas de equipamiento en esos terrenos propiedad de todos. Pero el Ayuntamiento actuó de forma menos clara, encargando primero el plan y señalando las zonas rústicas para situar ahí la zona escolar. Si el PGOU sigue adelante, el Ayuntamiento se verá obligado a comprar la zona de equipamiento a precio más caro. Ese dinero destinado a pagar las propiedades de unos pocos saldrá del bolsillo de todos los vecinos. Son los intereses de todo es Mercadal los que están en juego con el proyecto del nuevo plan general.

Cristóbal Pons Marqués
Es Mercadal

Em va mancar un "quieto todo el mundo"

Lamentable és que l'autoritat, que està per a garantir el benestar dels ciutadans, perdi el respecte als mateixos provocant a consciència una situació perillosa i un tant insegura.Que no em diguin a mi que tornar amb el bus nit un dissabte vespre és més segur que agafar el cotxe. No sempre ho és!Què en diríeu si quatre policies locals pugessin a l'autobús i fessin baixar a la meitat dels passatgers en una intersecció sense il·luminació a les cinc de la matinada? No estem parlant de Mèxic, ni de Romania, ni de Líbia, estem parlant de la nostra Illa. Això és el que ens va passar el diumenge 20 de maig tornant de Ciutadella. Quatre policies locals ens varen obligar a baixar del bus (només als que seiem a la part posterior del vehicle) i ens varen deixar tirats a la vorera, entre la rodona i la paret, davant el parc de bombers, a la carretera general. L'autobús marxava sense nosaltres!

Els proposaria un curs de seguretat vial, perquè si el tenen, crec que no en recorden res de res. Reciclatge és el que els fa falta. A més, em jugaria qualsevol cosa que si en aquell moment hagués passat la Guàrdia Civil, encara ens hauria multat per no portar la corresponent senyalització obligatòria.

Ells varen venir a posar ordre, "l'Autoritat", sí, per això els paguem, per deixar a la gent al mig de la carretera, sense llum, possible blanc d'un accident. Però sí, aquesta és la seva feina. Sempre amb paraules de superioritat i amenaçadores, vells clarament superiors i dominants de la situació, no varen ser capaços d'explicar-nos el que passava, simplement no podíem tornar a pujar a l'autobús. Això sí, no paraven d'indicar-nos que teníem fulles de reclamació a la nostra disposició. Fulles moltes, però solucions poques.

Quin seria el procediment a seguir per part de la Policia Local? No ho sé, però aquest va ser totalment injustificable. Potser perquè som joves, ens titllaren de delinqüents.

Una actitud lamentable també, la de la noia que acompanyava el conductor i que ens va vendre els tiquets, aparentment contractada pel Consell Insular, la que va avisar a la policia perquè suposadament vàries persones no es comportaven correctament. Em pregunto si aquests treballadors disposen d'alguna formació de vigilància o seguretat ciutadana per afrontar aquests tipus de situacions. Vàrem pagar justos per pecadors, i pagar per pagar, vàrem pagar el tiquet de l'autobús i també els taxis que tinguérem que cridar després. Ara em pregunto qui pagarà la factura física? I la moral?

Sento haver-me sotmès baixant d'aquell autobús que em portava a casa i sento també no haver gravat l'escena.

Per altra banda, me n'alegro de que quatre, repeteixo quatre policies, no tinguin altra incidència que atendre i de que ens dediquessin el seu temps.

(Afegir que les persones afectades varem ser unes 15, bastants de nosaltres per sobre dels 25 anys).

Maria Reurer
Bià Pons
Alaior

Una guerra per Gibraltar

Me sembla difícil de comprendre que ens pot induir a votar a la dreta més carpetovetònica que tenim. Si ara, es tornés a votar, què pesaria? Pot ser tornaria a tenir majoria el PP. Això es pot explicar per una qüestió de penalitzar les mesures d'augmentar l'edat de jubilació, que va fer el PSOE?. És possible que tot hagi estat un vot de càstig.

Però em demano, qui ha estat castigat?. És evident que les grans fortunes no. Qui ha rebut, i de valent, han sigut els de sempre. Els treballadors/es que van fer possible amb la seva lluita, i també amb la seva moderació al carrer en temps de canvis, un intent de transitar per millorar. De què ens ha servit estar contra el terrorisme Basc, si a la fi l'Estat fa un altre terrorisme que permet que els financers o els bancs, posin a centenars de persones enmig del carrer per no tenir diners per pagar les hipoteques? Volen que tornem a ser il·legals i tornem a tenir una clandestinitat que a tots ens pot esgarriar?. Quina llibertat ens donen, o ens lleven, per tenir que viure altre cop igual que amb el regim feixista. Que bé.., els aniria fer esclatar ara una guerreta i fer morir uns milions d'espanyols. L'atur solucionat. Tot i ara, per guanyar uns micos en tot cas, i el domini dels que viuen pacíficament a un penyal a la l'entrada del Mediterrani, el dit Mare Nostrum. Un fet, un pacte que van signar uns altres senyors espanyols al 1700 i pico, (Tractat d'Utrecht) sense consultar per res el poble.

Un canvi per Menorca que ni els menorquins ni ningú sabia mes enllà llevat dels poderosos. És clar que no hi compta això, què podia dir el poble, quatre pagesos de la nostra illa? Sempre igual. Els qui prenen decisions i els que tenen que rebre les conseqüències. Són uns malparits. Però ara al 2012,la diplomàcia 'pepera' ens fa envits per veure si poden ficar-nos dins un aldarull de mil dimonis, i com ja va fer el feixista argentí Videla o Galtieri amb les Malvines. També ens poden tornar a canviar per Gibraltar. Fet pot ser, pot ser interessant pels menorquins i molts els tornarien a donar la confiança i votar si ens fan gaudir de la situació dels anglesos. De fet ja tenim molts naturals anglesos que viuen a l'Illa. I no sentim dir res de retallades d'allà, però ells no estan a l'euro, es clar, han estat prou vius. Naturalment els anglesos ens podem ajudar a rebaixar (eliminar) els cinc milions d'aturats que no sabem que fer amb ells. No est cert, senyor Rajoy?

Miguel Masreal de Peña
Maó

El nyap del canvi de model lingüístic (i 2)

Sincerament crec que els pares que, a diferència de jo, triaran la casella del castellà també estan preocupats, més que probablement, pels mateixos motius. Els meus fills, com els seus, a part d'amics de n'Aina i en Bernat, són amics de na María, d'en Mohammed i d'en Pedro, i tots tenim el dret de saber en quins espais i de quina manera l'escola disposarà l'establiment d'aquestes relacions i si l'execució dels canvis les dificultarà, precisament perquè el deure de l'escola és vetllar per afavorir-les.

Demanar-nos que marquem una de les dues caselles en aquestes condicions és una bestiesa. Ho és, per diferents motius: perquè inevitablement el canvi que vostès plantegen en la llengua vehicular de l'escola, per força, afectarà i afeblirà el projecte educatiu dels centres, la proposta pedagògica i els continguts curriculars; perquè alterarà la relació que, de manera natural, els alumnes establirien entre ells; perquè obligarà als pares i mares, independentment de la llengua triada, a conviure en un context lingüístic que, tal vegada, no desitjaran; perquè afavorirà la segregació lingüística fora de l'escola i de la societat en conjunt; perquè complicarà, i molt, la feina dels i les mestres, i això va en detriment de tota la comunitat educativa i de la qualitat de l'ensenyament. Però és una bestiesa, sobretot, perquè aboca als pares a marcar una casella oculta darrera la casella de la llengua, una casella amb la que podem estar marcant l'empobriment de les relacions que els nostres fills tenen, una casella amb la que podem condemnar-los a l'estigmatització, juntament amb la del grup lingüístic al que pertanyen, especialment si és el minoritzat.

En el context econòmic actual, i seguint el fil de les retallades que està plantejant el govern al que pertany en relació a tots els àmbits de l'ensenyament públic, és una broma de molt mal gust que vostè estigui disposat a dotar de recursos humans i econòmics la segregació de l'alumnat per raons lingüístiques.

Als governants electes com vostè, sobretot, la societat els pagam per pensar i tenir-nos informats. I vostès, aquest canvi de model no l'han pensat ni poc ni gens, ni han donat cap explicació. Vol dir que, d'entrada, han fet molt malament la feina. Molt. Atès que a l'educació li fan falta recursos econòmics i atès que el partit de govern al qual vostè està afiliat és del tot partidari de les retallades, el convid a fer efectiu un ingrés directe a les partides del departament que representa, i, de retruc, seria un acte de coherència, responsabilitat i higiene democràtica: faci el favor de descomptar-se del seu sou, del dels dirigents de la Conselleria d'Educació i, per extensió, del de tots els càrrecs del Govern, la part proporcional d'hores dedicades al tema que ens ocupa. N'hi ha prou que substitueixin els conceptes que sumen, com els variables en funció dels resultats o els complements de productivitat, per d'altres que restin de la nòmina en concepte de bunyol, nyap, endemesa, 'chapuza', 'estropicio', 'botched job'. En català, castellà o anglès, com prefereixin.

Guillem Alfocea i Hernández
Maó (Menorca)